Pep Aymerich i Lluïsa Paredes arriben al Límbic carregats amb una destral i un violoncel per plantejar una proposta de diàleg que vol ser confrontació entre el gest ancestral de tallar troncs, cop a cop, i la determinació de crear sons i música amb l’instrument de corda més semblant a la veu humana. L’objectiu és el de compartir les contradiccions i fragilitats de les persones a partir de la bellesa efímera de la música i la ingènua transformació de la matèria en quelcom intangible. Un treball que ens vol captivar amb la creació sonora i el contrast del gest dur per ordenar, desordenar i reordenar la matèria i el temps. El so rítmic de la destral, en el transcurs de l’obra, doncs, és acompanyat pel ritme de l'arc del violoncel, però també per percussions i el simple fregat de les cordes. 

També els dos intèrprets se separen, en alguns moments d’Entre el tot i el res, en ritmes oposats, buscant el contratemps sense perdre una harmonia atractiva i peculiar: el pizzicato quasi minimalista contrasta amb la força de la fusta esberlada, el so melòdic acompanya el ritme constant. Al final, la mort de la matèria duu la música cap a sonoritats conegudes, i un solo de violoncel tanca el cicle, cerimoniós, amb intensitat.

Crèdit de la fotografia: Quim Paredes

Participants: Pep Aymerich i Lluïsa Paredes