L’Agrupació de Balls Populars de Sitges va néixer el 1978 amb la finalitat de conservar i recuperar la imatgeria, els balls i els entremesos del cercavila de la Festa Major de la vila de Sitges. L’entitat ha ajudat a continuar la tradició dels avantpassats i ha contribuït a fer de la Festa Major de Sitges una de les més ben considerades dins el món cultural tradicional de Catalunya. Ha aconseguit, amb èxit, la dignificació dels balls, de la festa i per tant, de la cultura sitgetana. Actualment, compta, aproximadament, amb més de 1050 socis i té la seva seu social al Palau del Rei Moro, un dels edificis més emblemàtics i genuïns de la vila de Sitges que, alhora, conforma part de les antigues muralles medievals de la vila.

Agrupació de Balls Populars de Sitges

Instagram

Politòloga i periodista cultural. Utilitza la seva incontinència verbal per guanyar adeptes a Ràdio Primavera Sound, al pòdcast  Ciberlocutorio que comparteix amb l'Anna Pacheco, i al programa diari d'actualitat cultural Tardeo. Copresenta el pòdcast gastronòmic de Time Out La Cullerada, amb l'Andreu Juanola. Potser la vau veure en el seu moment presentant el programa de web series Tube d'Assaig o parlant d'internet a l'Àrtic, ambdós de Betevé. A vegades escriu, podeu trobar-la a l'antologia de relats Ya no recuerdo qué quería ser de mayor (Temas de Hoy, 2019), l'assaig col·lectiu (h)amor 7 roto (Contintametienes, 2022) i com a columnista a la revista Rockdelux.

Andrea Gumes

Twitter

D'es Tro és una companyia de circ creada a Mallorca el juliol de 2019, formada per Guillem Vizcaíno amb la forta inquietud de descobrir un llenguatge nou i propi així com experimentar noves formes de posada en escena. Amb l'obligada pausa escènica causada per la Covid-19, des D'es Tro ens vam proposar un nou repte: Poi, la primera obra de la companyia.

Cia, D'es Tro

La Clara és considerada una de les creadores més originals i úniques que han aparegut en els darrers temps en l’escena musical del nostre país. Avantguardista i transgressora, musicalment Peya és inclassificable: bascula entre el jazz, el pop i l’electrònica, mantenint sempre com a centre de gravetat el piano. Una biografía frenètica que transita entre la música, el teatre i l’activisme i que va ser reconeguda amb el Premi Nacional de Cultura 2019 per la seva trajectòria musical i compromís social.

Clara Peya

Spotify

Youtube

Col·lectiu Desasosiego són Alex Solsona, Camille Latron i Carla Coll. Com a col·lectiu, neix el 2018 a l'Escola Universitària de les Arts (EU ERAM) a Girona, on cursen el Grau en Arts Escèniques de 2016 a 2020. És allí on comencen a dur a terme juntes els primers projectes acadèmics, on comencen a veure la seva complicitat com a creadores i posen en comú els seus referents. Comencen a descobrir les destreses i interessos de cadascuna i fan juntes els primers passos en la creació escènica.És enmig d'una assignatura on neix la versió embrionària del que serà la seva primera peça professional: Un segundo bajo la arena. Col·lectiu Desasosiego es formalitza el 2022 gràcies al programa Suport a la creació de Fira Tàrrega 2022, que els permet desenvolupar la peça i estrenar-la en la passada edició del festival.

Col·lectiu Desasosiego

Intèrpret, professora, il·lustradora i coreògrafa. Ha treballat amb figures com Sol Picó, Andrés Lima, Inbal Pinto Dance Company (Israel), Hans Werner Klohe (Berlin), Blanca Portillo, Clara Segura, entre d’altres. El 2008 crea la seva pròpia companyia de dansa-teatre, Cia. Vero Cendoya, la qual s’ha caracteritzat per desenvolupar espectacles col·laborant amb professionals nacionals i internacionals de diferents disciplines com a teatre, pintura, transformisme, música, poesia o futbol, centrant-se especialment en temes socials: projectes sobre el càncer de mama, l'autisme, el parricidi, la inclusió social, entre d’altres. Des del 2013, la inclusió es converteix en un dels seus objectius principals. És llavors quan decideix crear peces com Hunting for the unicorn, entorn l’autisme, l’espectacle inclusiu Órdago A la grande, Barricidi, la peça de dansa-teatre inclusiva i intergeneracional de gran format Bogumer (o fills de Lunacharski), Hem de parlar o Parlem-ne, peces de carrer i sala. Els seus espectacles s'han presentat en infinitat de teatres i festivals d'Espanya i de països com Itàlia, França, Bèlgica, Holanda, Alemanya, Dinamarca, Suècia, el Regne Unit, Irlanda, Portugal, Cuba, Xile, l'Argentina, el Salvador, la Xina i Taiwan, entre molts altres.

Cía Vero Cendoya

Els mallorquins Da Souza van debutar l'any 2013 amb l’energia punk de Flors i violència, aixoplugats pel segell Famèlic, i des de llavors han avançat progressivament cap a un power-pop lluminós i preciosista amb Gran salt endavant (2016), Futbol d'avantguarda (2018), i l'aclamat Salsa agredolça (2020), a més dels EPs Bossanova infinita (2015) i Boleros (2021). Amb el nou disc Dies d’Attrezzo (Bankrobber, 2022) troben definitivament un so propi i reconeixible, una personalitat a prova d’estils i escenes, que els ha portat a tocar en festivals com el Primavera Sound o el Vida i fins i tot a obrir el concert d’Antònia Font al Palau Sant Jordi. Da Souza són Lluís Cabot, Àngel Garau, Biel Stela, Xavier Hernàndez i Guillem Portell.

Da Souza

Bandcamp

Eloi Duran és el jove cantautor tarragoní que ofereix una sonoritat pròpia amb el seu "Indie pop que cura el cor". Aquest estil inventat barreja la cançó d'autor i l'indie pop electrònic per trencar barreres sonores i arribar directament als cors de qui l'escolten. Amb referents que van des de l'intimisme de Arlo Parks, Ferran Palau o Magalí Datzira a l'electrònica de Maria Arnal i Marcel Bagés o b1n0; l’artista explora un univers naïf on conviuen la nostàlgia, l'amor, el desig i l'esperança. El maig de 2023 veurà la llum el seu segon EP titulat El que veig quan miro, el qual permetrà a l'artista fer-se el seu lloc en l'escena musical catalana emergent.El que veig quan miro és la mirada innocent d'un nen que encara està descobrint el món que l'envolta. Aquest infant ens confessa les experiències que va vivint com si fossin contes plens de metàfores, il·lusions i punts de vista. Com en qualsevol faula, les cançons de l'EP tenen un missatge més profund camuflat entre les lletres, tractant les percepcions de l'amor amb una cruesa dolça que es va clavant al cor fins a sanar-lo.

Eloi Duran

Tiktok

Eloi Martín i Casanovas (Sabadell, 1995) és graduat en Humanitats amb menció de mínor de gènere per l’Universitat Autònoma de Barcelona. El 2000 va començar a formar-se en l’àmbit de les arts escèniques (música, dansa i alguna formació d'interpretació). Actualment apareix a la telenovela de TV3 Com si fos ahir i anteriorment va participar a la sèrie de Betevé Oh my goig. Paral•lelament va fent voltar els espectacles dels seus dos monòlegs sobre temàtica trans Espolsant la pols i Middleground.

Eloi Martín

Emília Gargot és una companyia d’arts de carrer sorgida a partir de la participació de diversos dels seus membres en el postgrau de creació d’arts de carrer de FiraTàrrega. La companyia neix amb la intenció d’investigar llenguatges teatrals i corporals relacionats amb l’espai públic fins a arribar a crear una marca pròpia.A FiraTàrrega 2018, la companyia estrena ZH o 36 milions d’anys a 120 km/h, el primer projecte com a grup. La producció compta amb més d’una vintena d’actuacions realitzades, entre els que cap destacar representacions a Sevilla i a Lärz, Alemanya.

Emília Gargot

Glòria Ribera és cupletista, cantactriu, vedet, dandi i folklòrica. Graduada en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona i formada en cant clàssic, violoncel i escriptura creativa. Treballa per la revisió i recuperació de la cançó d'avantguarda dels anys vint. El seu primer espectacle, Versiones parciales y erróneas de mi vida y mi gloria, es va poder veure a l'Antic Teatre, al cicle Noves Escenes de la Fundació Catalunya - La Pedrera i al Molino de Barcelona, entre altres. El 2021 estrena PARNÉ, en coproducció amb FiraTàrrega, Fira Mediterrània de Manresa, TNT Terrassa Noves Tendències i l'Antic Teatre de Barcelona. S'ha pogut veure al Temporada Alta, al Festival Vilart, a Terrats en Cultura, al FASTT Empordà, al Cool Days de Mallorca i al Festival Escena Poblenou, entre altres. Ribera és membre de la companyia José y sus Hermanas, amb qui ha estrenat les obres Los bancos regalan sandwicheras y chorizos, Arma de construcción masiva, Explore el jardín de los Cárpatos i Concurso de malos talentos.

Glòria Ribera

Facebook

Ikram Bouloum és una força d'impulsió artística en moltes direccions. De pares marroquins i nascuda a Torelló, porta dotze anys vivint a Barcelona, on ha desenvolupat i combinat les seva facetes com a Artista musical, dj i curadora. Al 2021 va publicar el seu primer EP anomenat Ha-bb5, que uneix una tragèdia i un naixement al llarg de cinc talls produïts per Mans O. Actualment, és una de les comissàries del Festival Sónar i codirectora del Festival BAM.

Ikram Bouloum

Les Veïnes som un grup teatral fundat a Sitges l’any 2012. Tot va començar a l’Ateneu Popular de Sitges que es trobava al Carrer Sant Bartomeu, al centre del poble. Els veïns es queixaven del soroll i aquesta va ser l’excusa per fer néixer el primer espectacle amb l’Anna Mataró i la Loreto Baqués al capdavant i en Josep Milan a la direcció. El vam anomenar Les Veïnes no poden dormir i d’aquí també va néixer el nom del nostre grup. Al cap de poc es va incorporar en Marc Hill també com a director i uns anys més tard, després de córrer força, va arribar la Mariona Gens i vam començar a muntar espectacles per a tres. A Les Veïnes ens agrada col·laborar amb el talent local sitgetà i en molts dels nostres xous ens hem envoltat de gent del món del teatre que ens han ensenyat a fer més complerts els nostres espectacles i a gaudir de la nostra afició. Des dels nostres inicis hem anat allà on ens han cridat, ja sigui en un acte d’Open Arms, una campanya per recollir fons per Ocularis o amenitzant les festes de barri amb contes infantils. De la mateixa manera, sempre que ens ho han demanat, hem ajudat a promoure la nostra cultura (llengua, tradicions) juntament amb les entitats del poble. Les Veïnes som rialleres, cridaneres, espontànies, reflexives, parlem tant directament com entre línies, som d’ara i també d’abans, som sitgetanes, som atemporals, tant ens agrada vestir-nos de pubilla com portar un vestit infinit i jugar amb ell dalt de l’escenari, som polifacètiques i ens agrada cantar. Som les creadores de la majoria dels nostres texts, que surten de trobar-nos, fer safareig de l’actualitat i explicar-nos xafarderies. 

Les Veïnes

Amb missatges allunyats de les drogues i el sexisme i amb una intensa trajectòria, Lildami s’ha convertit en el portaveu de la música urbana cantada en català. És l’únic artista de l’escena que ha guanyat el Premi Cerverí a Millor lletra i dues vegades consecutives el Premi Enderrock a Millor artista de hip-hop i de músiques urbanes. Amb dos anys molt prolífics a nivell creatiu, publicant Viatge en espiral i la mixtape Cal Damià, Lildami ha estat capaç de compaginar la seva faceta com a artista de directes, tocant a més d'una vuitantena d'escenaris, amb la d'organitzador del primer festival internacional de música urbana a Catalunya, el Maleducats, i la de jurat de les dues edicions d'Eufòria, el popular talent show de TV3. Sentirem a parlar molt d'ell aquest 2023, ja que el tercer disc de Lildami ja és una realitat.

Lildami

Mabel Olea és ballarina i performer graduada al Conservatori Superior de Dansa de Barcelona a l'especialitat de Coreografia i Interpretació. Digitalment, via Instagram, explora conceptes controvertits com la bellesa, la imatge i/o l’aparença desenvolupant un discurs crític amb un rerefons còmic o àcid. Interessada en jugar, literalment, amb el cos, observar com és de flexible i moldejable i proposar diferents cossos infinits a partir de l'efecte visual de posicions complexes és la base de la seva proposta creativa. Recentment ha estrenat JAPAN la seva primera peça de gran format i es troba en el procés de creació de cut one’s teeth, que serà la seva segona peça. Combina la seva faceta de creadora amb la d'intèrpret treballant per a diferents directores i companyies, entre les quals destaquen Marta Pazos, Marie Gyselbrecht o María Jurado.

Mabel Olea

Maguette Dieng és una dj, productora i programadora musical de Barcelona que es dedica a la difusió musical des de diverses plataformes. Exerceix de dj sota el nom de Mbodj, punxant a diferents sales de Barcelona com Razzmatazz, Apolo i Laut, entre d’altres, i a festivals com Mutek, Sonar i Loom. També té un programa de ràdio bimensual a Noods Radio, una emisora en línia ubicada a Bristol. Tambe és co-fundadora del col·lectiu musical Jokkoo, format per sis integrants de la diàspora africana establerts a la ciutat comtal. Juntament amb elles, té un programa de ràdiomensual a Dublab.es, des d’on difonen sons d’arrel electrònica i experimental procedents d’Àfrica i la seva diàspora global. També programen festes a les què conviden a aquestes artistes i participen a la programació de cicles musicals com el Lorem Ipsum, al Macba, o el festival Electrónica en Abril, a la Casa Encendida. El motor de la seva feina té molt a veure amb transformar la mirada que existeix sobre la música electrònica i avançada, i sobre com es pot i s’ha de crear comunitat i possibilitat mitjançant el so.﻿Carles Rebassa és autor de Poema B, Els joves i les vídues (Premi de poesia Ausiàs March 2006), Pluja de foc, Sons bruts (Premi Carles Riba 2018) i El Caire Formentera (Premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater 2022). També és autor de dues novel·les: Eren ells (Premi Ciutat de Tarragona 2016 i Premi Ciutat de Barcelona 2016) i Divendres, dissabte, diumenge, que publicarà Editorial Empúries el mes de maig.Laia Carbonell Ferrer ha publicat els poemaris Nibrós (Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera 2019) i Finlàndia (Premi Amadeu Oller 2015). Ha traduït la Bèstia d’Edicions Poncianes d’Albert Camus amb Francesc Gelonch, i ha impulsat i coordinat el llibre i documental sobre el 15-M a Terrassa amb el col·lectiu A les vuit al Raval. Des del gener del 2019, és una de les tres programadores del cicle de poesia de l'Horiginal.

Maguet Dieng, Carles Rebassa, Laia Carbonell

Instagram Maguette Dieng

Instagram Carles Rebassa

Twitter Carles Rebassa

Instagram Laia Carbonell

Twitter Laia Carbonell

Mambo Project són un col·lectiu de teatre multidisciplinar. La complementació entre el llenguatge teatral i el cinematogràfic és el motor de les seves creacions amb l’objectiu d’apropar-se a nous formats dramatúrgics vinculats al treball d’un espai escènic immersiu, on l’experiència de l’espectador esdevé participativa; i en la investigació documental com a eix vertebrador de la proposta. Naixent com a col·lectiu mixte entre el sector audiovisual i l’escènic, la seva primera obra és La Festa, una coproducció de Fira Tàrrega i ICEC amb la col·laboració de l’Estruch, Roca Umbert i el Graner. La Festa és un espectacle que parla de l’amor a través d’una festa de música electrònica. Amb Iaia, mantenen aquests llenguatges escènics que creuen amb fermesa tenen un llarg recorregut i que ja estan conquerint, inevitablement, la nova escena.En aquest cas, donen pes a un element que ha caracteritzat el col·lectiu des del principi: la voluntat documental. 

Mambo Project

Vimeo

Marc Sarrats és un guionista i humorista català. És un dels màxims exponents de la nova escena catalana d’stand-up i col·labora a l’Està passant de 3Cat. Ha estat membre d’El Soterrani i ha col·laborat al Matina Codina de RAC105. A més, el 2024 va publicar el llibre de relats humorístics *Tot el que no sigui morir-se* de la mà de l’editorial La Magrana. Actualment, condueix el pòdcast *Vale Ok* i durant el 2025 estrenarà una nova
ficció a 3Cat.

Sequera, inflació, pandèmia, ultradreta, precarietat, conspiranoia, periodisme… A la societat se li estan fent bola les crisis i sembla que l’única sortida es troba en l’individualisme o la droga, o la suma de les dues coses, és a dir, fer birra artesana. En Marc Sarrats no és el superheroi que el món mereix, ni potser el que necessita, però és el que hem trobat i ve a proposar-nos maneres d’encarar l’Apocalipsi o, molt pitjor, tot el que passi mentre aquest no arriba. Tot això és *Vaques Flaques*, el monòleg més recent de Marc Sarrats, i una oportunitat per acabar la primera jornada del Límbic de la millor manera possible: rient ben fort. 

**Edat recomanada: A partir de 18 anys**

Vaques flaques

Marc Sarrats

Instragram

La Marina Herlop va treure el seu tercer disc Pripyat a principis de 2022 i tot va fer "BOOM!": Gira mundial, reconeixement internacional, la veneració de premsa i públic, el colofó al seu mestratge i l'admiració d'artistes com la mateixa Björk. La culminació de moltes coses i una carrera de fons que s'ha anat gestant des que el 2016 va publicar el seu primer disc a piano i veu. Marina Herlop va estudiar piano al Conservatori i encara que Pripyat suposa un pas endavant a nivell de producció experimental, el piano hi segueix molt present. Aquest nou àlbum és una mena de contraposició als dos treballs anteriors: l'experimentació se centra en terrenys com el ritme i la tímbrica, treballa amb el riff, el beat i l'harmonització vocal. Més enllà de les eines de què se serveix, el que defineix Marina Herlop és la voluntat d'arrossegar la música cap al futur i aconseguir fórmules que semblin estèticament atractives. Aquesta premissa ha guiat el seu procés creatiu des dels seus inicis, donant una coherència a tota la feina i al seu univers que és ja infinit. 

Marina Herlop

La col·laboració de la Moon Ribas (artista ciborg) i en Quim Girón (acròbata) comença l'any 2019 amb la motivació de barrejar les arts escèniques amb la cibernètica. Aquest territori comú els ha portat a crear diferents projectes com Fenomen, estrenat al Grec 2021 a Barcelona. Com la creació del Sentit de l'embaràs (2022), un nou sentit cíborg que permet en Quim estar connectat a l'embrió del seu fill, del qual han fet dues intervencions performatives, una a l'Smithsonian American Art Museum de Washington i l'altre dins el programa ISEA 2022 International Symposium Electronic Art, a Mataró.

Moon Ribas & Quim Girón

Instagram Quim Girón

Instagram Moon Ribas

Amb tan sols divuit anys, MUSHKAA (Irma Farelo) ha aconseguit afirmar-se com una de les veus emergents de la nova música urbana. Una generació amb clars referents en els clàssics del reggaeton, el dancehall, el trap o el R&B, però amb prou llibertat per a cercar nous sons i noves tendències. Al mateix temps, a les seves llistes d'escolta, podríeu trobar mescles tan eclèctiques com temes de Serrat o Estopa intercalats amb Yung Beef o Kaydy Cain. De la mà del seu productor Roots (Pau RUZ) i quan només tenia dues cançons publicades, Mushkaa ja va obtenir el reconeixement de la plataforma Spotify que la va col·locar en el seu programa EQUAL, motor visibilitzador de noves creadores. En el seu concert, Irma Farelo, mostrarà una pila de temes que ha anat preparant aquests darrers mesos.

Mushkaa

TikTok

Núria Guiu és coreògrafa i performer amb base a Barcelona. Es gradua a l’Institut del Teatre en dansa clàssica, forma part d’IT Dansa i posteriorment treballa com a ballarina amb companyies com Cullberg Balletten, Gisele Vienne, Carte Blanche Dance Company, Batsheva Dance Company (Kamuyot), Ingri Fiksdal, Jasmin Vardimon, La Veronal, Kobalt Works entre d’altres. És professora certificada de Ioga Iyengar i estudiant del Grau d'Antropologia i Evolució humana a la universitat de la UOC. Ha treballat com a assistent artística de Gisele de Vienne i també com a intèrpret d'algunes de les seves creacions com Crowd o This Is How You Will Disappear.Des del 2012 s’interessa per la coreografia i indaga en la relació cos-imatge-poder i digitalitat. Likes va ser peça sel·lecionada a la plataforma europea d’Aerowaves 2018, va guanyar una menció especial com a millor actuació de dansa als Premis Ciutat de Barcelona 2018, així com un premi a la millor actuació dins la categoria solo de dansa als Premis de la Crítica 2018 i Premi DansaCat 2020. Els seus nous treballs son Spiritual Boyfriends, estrenat al Festival Grec de Barcelona 2020 i Futuralgia, una peça de grup comisionada per Unusual Symptoms del Dance Theater Bremen estrenada l’octubre 2020.Núria Guiu ha estat artista emergent de La Caldera les Corts 2020-21, artista associada al Graner de Barcelona durant el període 2021-22 i actualment és artita associada al Mercat de les Flors 2022-23. El maig del 2022 va rebre el Premi Nacional de Cultura pel seu llenguatge artístic i investigació al voltant del cos, la dansa i l'entorn digital.

Núria Guiu

Maria Rovira / Oye Sherman és guionista i còmica. La podeu veure amb el col·lectiu de monologuistes El Soterrani al teatre Golem's i a la sala Paral·lel 62, on fan l'espectacle Càmping Caravaning Cubelles i a l'Està Passant de TV3. Col·labora a L'irradiador d'iCatFM i copresenta amb Ana Polo el podcast Oye Polo a Ràdio Primavera Sound.

Oye Sherman

Oyirum és una noia de 25 anys orgullosa de ser grassa, tolida i bisexual que es dedica a crear continguts per a les xarxes socials i a fer monòlegs sobre les opressions que viu en el seu dia a dia. Perquè després d'acabar la carrera de Ciències Biomèdiques, considera que és més lucratiu i divertit dedicar-se a parlar i a analitzar, amb humor feminista i anticapacitista, del ligue que li va demanar un footjob encara sabent que ella es desplaça amb una cadira de rodes.

Oyirum

﻿Quim Bigas Bassart va néixer a Malgrat de Mar i viu entre Barcelona i Copenhaguen. Artista que treballa dins dels camps de la coreografia, la dramatúrgia i els procediments informacionals. Es dedica a projectes que volen desplegar un sentit del lloc mitjançant el dispositiu de la dansa i la coreografia. El treball artístic que ha estat realitzant durant els darrers anys, ja sigui dins d’un marc d’investigació o amb formats més pensats com a producte, utilitza diferents elements o constitucions de l’esdeveniment per contribuir i concebre trobades. Sovint en els seus treballs utilitza procediments documentals per tal de desplegar una possibilitat coreogràfica que obre perspectives de temps continuades. Sovint es preocupa sobre com obrir modes d’ésser a través de l’apropament a la conjunció entre memòria, experiència subjectiva i absència. A més, també està compromés al paper del cos com una entitat somàtica que manté les seves preguntes i preocupacions sobre les perspectives d’allò real.Des del 2018, és professor associat en coreografia a Den Danske Scenekunstskolen a Copenhaguen. Entre el 2018 i el 2021 forma part del projecte de la UE Dancing Museums, en col·laboració amb la Fundació Mirò (Barcelona) i el Mercat de les Flors (Barcelona). Entre el 2018 i el 2020 forma part del projecte de la UE More Than This, en col·laboració amb la Universitat Carlos III (Madrid) i Mateo Feijóo-Naves Matadero (Madrid). Durant el 2019, Quim ha estrenat DV (Desplaçament Variable) al Mercat de les Flors a més d’haver participat en una sèrie de conferències perfomatives al voltant d’arxius a DV (Desplega Visions). 

Quim Bigas

És cantautor des dels 11 anys, quan comença a composar les seves primeres cançons. El 2017, funda La Ludwig Band juntament amb l'Andreu Galofré des d'Espolla, on també participa a l'escola de glosadors que organitza la mítica Trobada de cantadors de la vila empordanesa. En paral·lel també crea el Col·lectiu Pedant a Missa i Repicant, juntament amb el Lluc Valverde (també membre de La Ludwig Band), una companyia de teatre musical, que entre d'altres, forma part de la convocatòria Malnascuts a la Sala Beckett de Barcelona. Com a lletrista ha estat guardonat amb el Premi a millor disc del 2021 amb La Mateixa Sort i al Premi Cerverí a la millor lletra en català de l'any 2021 per "S'ha mort l'home més vell d'Espolla", que atorga la Fundació Prudenci Bertrana.La Ludwig Band és el segon millor grup d'Espolla (Alt Empordà). Sona a folk pedant, cançons de pastorets i s'escolten heptasíl·labs que parlen de la vida i rimes assonants.El 2017 comencen a tocar les cançons que el Quim Carandell acumulava des de l'adolescència. Des del Cuartelillo d'Espolla, la base operativa del grup i antiga caserna de la guàrdia civil, el grup perfecciona aquestes cançons. Un any després de començar a tocar plegats, aconsegueixen gravar el seu primer EP La Ludwig Band (Autoeditat, 2018).Dos anys més tard, en plena pandèmia, publiquen el primer disc de llarga durada titulat Al límit de la tonalitat (The Indian Runners, 2020). Un àlbum concebut des del pop-rock més clàssic fins al folk més local amb arranjaments ordits amb delicadesa. Vuit cançons amb influències directes de la cançó rock de Pau Riba o del pop melós d'ABBA que captiven a la crítica i públic i que els converteix en una de les bandes catalanes revelació.Només un any després publiquen un nou disc, titulat La mateixa sort (The Indian Runners, 2021), amb el qual es començaran a consolidar com una de les propostes emergents més interessants del país gràcies a guardons com el Premi Enderrock de la crítica al millor disc de l'any o el Premi Cerverí de la Fundació Bertrana a la millor lletra en català del 2021 per "S'ha mort l'home més vell d'Espolla".

Quim Carandell (La Ludwig Band)

Renaldo & Clara, el projecte liderat per Clara Viñals, torna aquest 2023 amb un nou disc després de l'èxit del seu darrer llarg L'amor fa calor, un disc que recordarem com l'ascens definitiu del seu pop cap a un nou cim. Després d'una gira extensa presentant els 9 temes de L'amor fa calor, aquest 2023 Renaldo & Clara publicaran un nou disc, La boca aigua, previst per aquesta mateixa primavera, que seguirà l'estela del pop fresc i ballable plena de melodies enganxoses del seu anterior treball, amb lletres originals que caminen entre una honestedat desarmant i la ironia més afilada.Aquest nou disc s'ha gravat a mitges amb el Joan Borràs (Oques Grasses) i Innercut (qui ha treballat amb Alizz, Amaia, Natalia Lacunza, Juancho Marqués...). Una petita pista del que serà aquest nou disc de Renaldo & Clara que presentarà al Festival Límbic de Sitges el mes de maig.

Renaldo & Clara

El Sambori és un projecte que fomenta la creació de propostes artístiques i culturals de creació i autoria col·lectives, amb l’objectiu de fomentar l’empoderament de l'alumnat, el sentiment de pertinença comunitari i l’ús de la llengua catalana, defensant la cultura com una eina de transformació social generadora d’oportunitats educatives i en lluita contra la segregació escolar. L’objectiu és interpel·lar al conjunt d’infants i joves del país, especialment als que es troben en situació de més vulnerabilitat, incidint en centres educatius amb més complexitat i en contextos més desafavorits. Es tracta que l’alumnat trobi un canal per expressar la seva veu, creant sinergies entre els diferents membres de la comunitat educativa, però també amb altres entitats del seu entorn per crear teixit cultural de base.L’Alba Riera és comunicadora i periodista cultural. Ha col.laborat a Planta Baixa de TV3, a Playground com a reportera i host, a El Balcó de SER Catalunya, al Via Lliure de RAC1, a Estiu de Gràcia de Catalunya Ràdio, a El Circ de 8TV, a Els Experts d'iCat i a l'Habitació 910 de Betevé. També ha presentat el podcast de Wallapop Lo Siguiente amb el Luc Loren i el Twitch de Platanomelón. Ocasionalment l'has pogut llegir a SModa (El País), Núvol o Rockdelux. Actualment forma part de l'equip de Col·lapse, de TV3, col.labora a El Suplement de Catalunya Ràdio, amb una secció que comparteix amb l'Andreu Juanola, copresenta amb l'Iñaki Mur el podcast Dentro de Ràdio Primavera Sound, és seccionista al Tardeo de l'Andrea Gumes), també de Ràdio Primavera Sound. Modera xerrades culturals.L’Ana Polo és periodista i humorista i ha treballat a diversos programes de RAC1, Catalunya Ràdio i TVE. També va ser col·laboradora del late show No te metas en política. Actualment la podeu seguir al podcast Oye Polo de Radio Primavera Sound i a Feministic de Fibracat TV. També als monòlegs amb els que recorre la geografia catalana.El Martí Sales va debutar l’any 2005 amb el poemari Huckleberry Finn (Editorial Moll), que li va valer el premi Vila de Lloseta de poesia, i, des d’aleshores, ha construït una trajectòria literària inclassificable, transgredint els límits de cada gènere que ha conreat. Així, ha publicat prosa poètica —Dies feliços a la presó (Empúries, 2007)—, narrativa —Principi d’incertesa (Males Herbes, 2015)—, el poema narratiu La cremallera (Males Herbes, 2017) i fins i tot un diccionari (Aliment, Club Editor, 2021). També ha fet una incursió en l’assaig amb Ara és el moment (Amsterdam, 2016), una crònica de l’escena musical catalana, i és el traductor habitual al català d’autors com Kurt Vonnegut, John Fante, Shirley Jackson, Vivian Gornick o Patti Smith. En l’àmbit musical, destaca per haver format part del grup de punk Els Surfing Sirles, on era el cantant i guitarrista. També ha col·laborat en publicacions culturals com ara Time Out Barcelona i ha estat codirector del Festival Internacional de Poesia de Barcelona (2010-2013) i del Poesia i + de la Fundació Palau i Fabre. Actualment és membre del Consell de la Cultura de Barcelona.La Gemma Polo (ella/elli) desenvolupa la seva pràctica artística a cavall entre la música, el teatre, la performance i l’escriptura. Va graduar-see de l’itinerari d’interpretació físic/visual a l’Institut del Teatre de Barcelona i actualment participa com a creadora i intèrpet en dos projectes col·lectius: la companyia de teatre José y sus Hermanas i el grup de música Roba Estesa. A més a més, ha realitzat produccions pròpies com HOMENAJE o Amor Para Plutón (amb l’Alejandro Curiel, El Graner, 2022) i també produccions externes com The Show Must Go On (de Jérôme Bel, Mercat de les Flors, 2015), El Sensespai (de Lara Díaz, Sala Flyhard 2022) o En Lo Alto Para Siempre (de Juan Navarro y Gonzalo Cunill, Teatre Lliure, 2020), paper pel qual va rebre el Premi d'Actriu Revelació en els Premis Teatre Barcelona 2020.

Sambori, Alba Riera, Ana Polo, Martí Sales i Gemma Polo

Després d'un 2022 farcit de concerts i reconeixement, els The Tyets són de les bandes amb el creixement més gran dels últims anys entre el públic jove de casa nostra. Creadors de hits com "Hamaking", "RRHH (Tinc una casa)", "Menorca", "Amics, tiets i coneguts" amb Els Amics de les Arts o "La dels Manolos" amb Los Manolos, The Tyets omplen places i sales d'arreu del país amb el seu pop festiu urbà. ﻿Un fenòmen que arrasa amb un directe fresc, alegre i festiu i que entra amb més força que mai a aquesta temporada primaveral amb el llançament, tot just fa unes setmanes, d'Èpic Solete, el seu esperat segon disc. Després del seu penúltim gran èxit amb "Bailoteo", ara és el tema "Coti x Coti" el que encapçala els rànquings de les principals plataformes de música i ha esdevingut tot un fenomen a TikTok.  

The Tyets

Cesc Triquell és un dels noms més coneguts de la nova fornada de músics catalans gràcies a la seva estel·lar participació al talent show de TV3 Eufòria, on va quedar en segona posició. Des de l’adolescència la música ha estat el seu motor vital, una passió que durant la pandèmia la va professionalitzar convertint-se en el compositor, l'intèrpret i el productor que és avui. Els fruits del seu talent surten a la llum aquest 2023 amb un disc debut que es mou entre el pop i la música urbana i que es presenta aquesta primavera al Festival Strenes, a la Llotja de Lleida, al Límbic, al Tarraco Arena i a la Sala Apolo, seguit d'una gira que recorrerà els principals escenaris catalans.

Edició del 2023

Artistes del 2023

Recursos