31FAM és un grup de 6 joves de Sabadell (Kid Pi, Koalekay, Lil Didi, Joey C, AAA i Bandam) que, des del 2018, han revolucionat l'escena musical, convertint-se en el grup referent de la música urbana a Catalunya. Ho demostren els més de 50 milions de reproduccions a Spotify, 25 milions de visites i 50.000 subscriptors YouTube i un single d'or. A més d’una sòlida base de fans per tot arreu de l'Estat Espanyol, Catalunya i Llatinoamèrica. La seva fusió de ritmes urbans i idiomes (català, castellà i anglès) ha obert noves vies dins el panorama musical contemporani. Amb quatre àlbums de llarga durada i actuacions en esdeveniments tan importants com La Mercè (Barcelona), el Festival Río Babel (Madrid), Arenal Sound (València) o el BBK (Bilbao), han portat la seva música per tota Catalunya i arreu de l’Estat Espanyol.

31FAM

Instagram

Adelaida és llicenciada en Belles Arts, i la seva formació musical és poc ortodoxa: el cor va ser casa seva durant la infància i adolescència, i ara n’alimenta la seva pràctica. El concert únic que presenta vol ser un viatge oníric i, per això, puja sola a l’escenari amb la looper i el portàtil, disposada a dirigir el públic per espais d’introspecció. 

Adelaida

Albert Gusi és fotògraf i artista visual. Desenvolupa els seus projectes al voltant del territori i l'expansió del concepte de paisatge, concretament a través de gestos i d'intervencions artístiques efímeres en llocs escollits acuradament, proposant una mirada lúdica i desinhibida sobre aquell territori. Des de l'any 2014 és el director de Grisart, un centre de formació i creació visual. I, des del 2017, és co-director de festival Panoràmic Granollers vinculat al cinema, la fotografia i les arts visuals, juntament amb Joan Fontcuberta i Laia Casanova. El 2021 va crear, també, un projecte artístic que vincula Indústria i Cultura: el festival NYS Polígon Arts que té lloc a Castellbisbal. 

Albert Gusi

La Companyia 104º és un racó d’intimitat per a l’experimentació i la creació on es cerca, d’alguna manera, trobar-se a un mateix. Hi ha gent que hi fa ioga o meditació, mentre que d’altres generen companyies minimalistes, repensen, refan o indaguen en allò que va més enllà dels objectes i dels cossos.Està constituïda principalment per Amer Kabbani (portador i entusiasta de la direcció escènica i les formes de les arts en viu) i Ivan Tomasevich (un apassionat de les titelles, la il·luminació, la música i l’anàlisi crític de les arts en viu), entre els qui la conversa i la recerca esdevé un joc. A més a més, per compartir tot allò creat, reben l’ajuda d’Alina Ventura, fundadora de la Maleta dels Espectacles, la qual s’encarrega de la difusió. 

Amer Kabbani

Andrea Ros és actriu, doula i divulgadora perinatal. Té 29 anys i és mare. Va néixer a Terrassa i als 17 va marxar a treballar a Madrid. Porta 22 anys dalt dels escenaris i, des de que és mare, dirigeix dos projectes perinatals: Madremente i El Refugi de les Mares. Acaba de publicar el seu primer llibre Lo Hago Como Madremente Puedo, i està de gira amb l’espectacle Una Teràpia Integral, de Cristina Clemente i Marc Angelet

Andrea Ros

Antònia Vicens i Picornell és una autora mallorquina, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que compta amb una extensa obra publicada al llarg de la seva vida que inclou novel·la, poesia, narrativa breu, contes per a joves i textos periodístics. Va publicar la primera obra, Banc de fusta, amb 25 anys i, un any després va guanyar el prestigiós Premi Sant Jordi amb 39º a l’ombra, una novel·la considerada un dels textos fundacionals de la literatura catalana del darrer mig segle. L’univers mallorquí i els problemes d’equilibri entre el turisme i la conservació del territori és una de les fonts d’inspiració de les primeres obres d’Antònia Vicens; l’agonia de la dictadura, el camí cap a la democràcia, la lluita de la dona per aconseguir un lloc d’igualtat en la societat, per tenir poder de decisió sobre el seu propi cos, per fer valdre la seva intel·ligència, a més d’un gran amor per conservar les paraules autòctones, són els temes que marquen la seva novel·lística.Marta Serra és graduada en Comunicació i Indústries Culturals i treballa en el món de la llengua. Va començar a escriure poesia amb 18 anys, arran d’una situació personal complicada, i va ser alumna de l’Ateneu Barcelonès. L’any 2020 va guanyar la primera edició del Premi Marta Pessarrodona. Cecília Navarro és estudiant d’Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona. Ha participat en diversos cursos de teatre al Teatre Sans de Palma de Mallorca i ha assistit a diferents tallers poètics i recitals. Ha conreat l’àmbit teatral amb el text “Lo cutrisme”, recentment guardonat amb el Premi Frederic Roda de Teatre. L’any 2021 va participar en el tercer volum de la Revista Poetry Spam i a la Revista La Tempesta. Ha sigut guardonada amb el 45è Premi de Poesia Catalana Josep M.López-Picó i el Certamen de Poesia i Prosa Poètica de l’Artjove Manel Marí. Aquest 2022 podrà treballar en la II Beca de Poesia Marta Pessarrodona.Juma Barratxina és poeta i co-creador i impulsor de la Revista Poetry Spam amb Joan Deusa. Ha escrit al pamflet llibertari La Tempesta (Palma, edicions La Calúmnia) i als fanzines Cafès Pendents i Ojo Silva (Valdivia, Xile). El 2021 ha publicat Un estany que vessa amb l’editorial 3i4, guanyador del XLI premi de poesia Senyoriu d’Ausiàs March. El seu imaginari comença al Vallès, s’arrela al Mediterrani i viatja fins a Iran.

Antònia Vicens, Marta Serra, Cecília Navarro, Juma Barratxina

Ariox és un grup de música català liderat per Ariadna Casas, cantautora del Vallès Oriental, que es caracteritza per realitzar, sobretot, pop de butxaca. Va néixer durant l’estiu del confinament del 2020. El 2021 va estar nominada als Premis Enderrock com a Millor Artista Revelació.Galgo Lento és l’àlter ego del terrassenc Martí Galan. Va començar a produir quan el seu germà, Albert Galan, li va proposar de fer una cançó conjunta, i des de llavors que no ha deixat de fer música. Va debutar amb el disc Dies i dies (2021), i enguany ja presenta el segon àlbum, amb Ariox: Mama, l’amor em dona mal de cap.

Ariox & Galgo Lento

Instagram Ariox

Twitter Ariox

Instagram Galgo Lento

Twitter Galgo Lento

Blanca Llum Vidal és poeta, filòloga i treballadora social catalana. Ha publicat des de proses poètiques, a cròniques i àlbums per infants, però destaca, sobretot, pels seus poemaris: La cabra que hi havia (2009), Nosaltres i tu (2011), Punyetera flor (2014), Aquest amor que no és u (2018) i Amor a la brega (2018). En el marc del festival Límbic presenta la seva darrera obra La princesa sou Vós, un recull de cartes d’amor i esperit vuicentista recomanadíssim.

Blanca Llum Vidal & Los Sara Fontán

Twitter

Jaume Clotet i Alicia Garrido són els co-directors de Cabaret Internet, espectacle únic, diferent i obert a l'espontaneïtat. La seva programació està composta per idees que muten, sent flexibles i mal·leables depenent de la seva localització. Entre 2019 i 2022 s'han realitzat set edicions repartides en espais com Sala Vol, El Pumarejo, Hagar i Abaixadors10. Del 2021 en destaca el podcast quinzenal i el show de clausura realitzat com a encàrrec per Art Nou. A cada edició participen múltiples artistes i creadores que provenen de disciplinis tant diverses com les arts visuals, la música, el disseny o altres camps fora de la cultura.Maria Freire: alias cucarella de tous, pintora de camps i ramats de bous, teleoperadora del camp sútil es una performeartista de bosc David Corral Lamelas: Artista erràtic. Un estòic que fracasa tot sovint. Frontman de Fotos de la Novia.Laura Weissmahr: De Loretta és actriu i cantant a temps complet i host a temps parcial.Kinnapo: Sóc travesti i de mallorca. Per tant, es podria dir que sóc la persona més oprimida del món

Cabaret Internet

Clàudia Serrahima i Urgell és fotògrafa, gestora cultural i manipuladora d’objectes, i sempre s’ha relacionat amb l’art a través de l’espectacularitat i la crítica social. De la seva trajectòria artística destaquen l’exposició de fotografies de gran format itinerant “Donar a la història la possibilitat de ser una altra” (produïda per l’ICUB), la regidoria del muntatge de Guillem Albà “CALMA!”  per Temporada Alta Iberoamèrica, la coordinació i acompanyament del laboratori de creació de Les Malnascudes Audiovisuals a la UPF, la residència artística a Cal Gras sobre la Transhumància i la vida al camp que es vincula directament amb l'espectacle que avui ens convoca, i els projectes #aplordepell i "Cartes des de la Mar", el darrer dels quals s'estrenarà dins la temporada de tardor al Teatre de l'Amistat.

Clàudia Serrahima

Coloma Bertran és violinista i compositora d’esperit eclèctic. Formada en violí clàssic i contemporani a l’ESMUC, ha buscat ampliar el seu panorama musical a Dammarie Les Lys (França) per estudiar violí jazz al Centre des Musiques Didier Lockwood, on ha creat les primeres composicions. El 2020 va debutar en solitari amb Nocturns i diamants (Segell Microscopi), després de col·laborar en projectes musicals com Càntut - Belda & Sanjosex, Les Violines, Guillem Roma, Elena Gadel, Sabor de Gràcia, Obeses i Fundación Tony Manero. Ja consagrada a l’escena catalana, Coloma Bertran presenta Principis (Segell Microscopi), una proposta a quartet de jazz amb influències multiculturals.

Coloma Bertran

Facebook

Youtube

La companyia de circ Eia, formada el 2009 per Celso Pereira, Francesca Lissia i Fabrizio Giannini es va estrenar amb Capas, una primera creació que els va permetre donar-se a conèixer a més de dotze països, fent-los coneixedors d’un públic heterogeni, variat, que els ha demostrat ser sensibles al seu discurs artístic basat en l’honestedat i la humanitat de les arts circenses. Les seves ganes de continuar per aquell camí els va dur a ampliar els horitzons escènics, donant via a dues creacions de diferents formats: Espera (2017) i InTarsi (2016). El 2018 van presentar un espectacle de gran format  (La Pranza!) al voltant de les tradicions gastronòmiques i musicals del sud d’Itàlia, i actualment estan fent la gira de Nuye, espectacle inaugurat el passat 2021.

Companyia de circ Eia

La companyia de dansa Miquel Barcelona entén la pràctica artística com una eina per a la transformació social amb 5 eixos d’interès: territori, memòria, sostenibilitat, educació i generació de públics. La companyia està dins del Programa CREAmedia de Barcelona Activa 2020.Miquel Barcelona és professional en el món de la dansa i arts escèniques, i ha treballat amb directors, coreògrafs i ballarins com Carolyn Carlson, Juan Kruz de Garaio Esnaola, Raffaelle Giovanola, Darío Fo, Àlex Rigola, Qars Teatre, Cobosmika Company i Laura Vilar. Forma part del projecte ALIANSAT del Sant Andreu Teatre, és membre de l’equip artístic Nilak, i és cofundador de l’espai de creació NunArt Creacions Contemporànies. 

Companyia Miquel Barcelona

Marc Sempere-Moya és un artista multidisciplinari format en els camps de la filosofia, la música, el cinema i les arts escèniques interessat pels límits entre l'individu i el comú. Recentment, ha estrenat als cinemes Canto Cósmico. Niño de Elche, un llargmetratge que ha dirigit al costat de Leire Apellaniz. El 2014 va dirigir la pel·lícula El ball del vetlatori, sobre la importància dels rituals comunitaris. En aquesta mateixa línia, destaquen Memòria (2018), Cos Cosmos (2019), Comunió (2020) i Litúrgia (2022). És fundador del col·lectiu CDG (Compartir Dona Gustet), amb què ha impulsat nombroses iniciatives socials i culturals, paelles populars incloses.Paula Grande és una cantant jazzística principalment autodidacta que ha compartit escenari amb artistes com Lee Ritenour, Eric Hardland i Patti Austin. Ha publicat Viatge Interestel·lar (Little Red Corvette Records, 2016) i SóC (U98 Music, 2018). Participa del projecte Càntut, amb què va enregistrar el disc Vega (2020, Bankrobber), en col·laboració amb Anna Ferrer. Forma part de diversos moviments feministes i de caire social. Al maig de 2022, ha llançat el seu nou disc DO’s (denominación de orígenes) (U98 Music). Anna Ferrer (Menorca) ha col·laborat amb artistes de renom com Toti Soler, Mario Mas, Coetus, Salvador Sobral i Clara Peya, amb la qual comparteix gairebé la totalitat de la gira del disc Oceanes (Satélite K, 2017). Ha publicat Tel·lúria (Audiovisuals de Sarrià, 2017) i KRÖNIA (Audiovisuals de Sarrià, 2019). Participa del projecte Càntut, amb el que va enregistrat el disc Vega (2020, Bankrobber), en col·laboració amb Paula Grande. Aquest 2022 ha presentat Parenòstic, un espectacle que no té format de disc i que es pot viure només en directe. 

Compartir Dona Gustet, Paula Grande, Anna Ferrer

Bandcamp

L’Elane és una rapera lleidetana que, des de ben petita,s’ha sentit atreta per la música urbana. Als 17 anys va escriure les seves primeres cançons, amb lletres que reflecteixen una clara temàtica social, revolucionària i feminista. Ha col·laborat amb grups de música de renom, com Ginestà i Homes Llúdriga (en el tema Per tu i per mi), i recentment ha publicat el treball discogràfic Metamorfosi.

Elane

Eléctrico 28 és un col·lectiu d’artistes de Catalunya i d’Àustria que crea obres escèniques de zero i genera dramatúrgies singulars per a l’espai públic. Les seves peces es mouen entre l’evidència i la fantasia, i desencadenen reflexions sobre el teatre, l’espai públic i les coincidències. Les seves obres han rodat per països de tot el món, d’Itàlia a Corea del Sud i d’Escòcia a Kosovo. I d’aquí, a Granollers.

És possible fer una anàlisi del món a partir de l’observació atenta d’un trosset de carrer de Granollers? Reality Screenshot és, segons els seus creadors, «un dispositiu teatral que funciona com una intel·ligència artificial de carn i ossos dissenyada per capturar els costums, les curiositats i les problemàtiques socials d'avui en directe». Com? Amb la unió de la companyia de teatre de carrer Eléctrico 28 i el col·lectiu especialitzat en l’anàlisi de dades Domestic Data Streamers. Equipats amb micròfons (la companyia) i amb auriculars (el públic), Reality Screenshot ens convida a endinsar-nos en una capa profunda de la realitat per tal d’observar allò que sovint passa desapercebut. 

*Reality Screenshot* és una versió actualitzada i ‘datificada’ de l’espectacle \*\[The Frame]\*, d’Eléctrico 28. Qui els ha vist en acció sap que ningú no se’ls hauria de perdre, sota cap concepte. Creieu-nos.

**L'espectacle es repeteix a les 17.30 i a les 19:15 h**

**Edat recomanada: A partir de 12 anys**

Reality Screenshot

Eléctrico 28

Enric Casasses i Figueres és poeta itinerant i traductor català, encara que també ha cultivat els gèneres de l’assaig, el periodisme, el drama i la narrativa. Ha sigut guardonat amb el Premi Nacional de Literatura el 2012, i amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2020, i és autor de nombroses publicacions, entre les quals s’hi inclou El nus la flor, Premi de la Crítica Catalana de Poesia 2018 i Premi Lletra d’Or.

Enric Casasses

Ferran Palau és músic i compositor català, autor dels discs L’Aigua del Rierol (2012), Santa Ferida (2015), Blanc (2018), Kevin (2019), Parc (2022) i Joia (2022), així com del doble senzill Cel Clar, llançat el 2020. La seva banda està constituïda per Joan Pons (bateria), Jordi Matas (teclat) i Dani Comas (baix), i la seva música s’ha titllat sovint de pop metafísic amb tendències minimalistes, la qual ha acabat generant un estil propi definit com a easy-loving, en referència a aquest estimar sincer. Actualment es troba immers en la gira de presentació de tots dos discos, que el porta a tocar en festivals com el Guitar BCN, el Primavera Sound i el Vida Festival.

Ferran Palau

Júlia i Pau Serrasolsas són dos germans, cantants i compositors catalans que comparteixen el grup de música Ginestà, mereixedor del guardó al millor disc de cançó d’autor 2019 als Premis Enderrock 2020 per l’àlbum homònim. Mentre que el Pau s’ha donat a conèixer a la indústria musical amb Ginestà, la Júlia ja havia tret publicacions de gran impacte com “No somos amigas nos comemos el c***”, una cançó que va presentar amb Mariona Serrasolsas (de nom artístic Maio), també germana seva.

Ginestà

El HOP és un festival que acull i fomenta la creació escènica contemporània de la dansa i la cultura urbana, treballant en xarxa a escala local, estatal i internacional amb institucions, centres de proximitat, espais culturals, altres festivals i professionals del sector. És una plataforma de recerca, creació, exhibició i difusió que fa costat a artistes vinculats a aquestes disciplines artístiques al llarg de les diverses etapes del procés de treball, en funció de les seves necessitats: des d'assessoraments en les fases inicials de creació d'un projecte a acompanyaments o participació directa en la producció, programació i/o distribució dels seus espectacles i obra. Va ser fundat el 2011 per l'associació El Generador Art i Creació Cultural, una entitat sense ànim de lucre fundada a Barcelona en 2007 que es dedica a la promoció d'esdeveniments artístics i culturals vinculats a la creació contemporània i la cultura urbana, amb especial interès per l'art mural, el circ i les danses urbanes.

Hop Festival

Inès-Sybille Vooduness és ballarina, coreògrafa i investigadora cultural. Des del 2018 i fins el 2022 forma part del col·lectiu Ku’dancin Afrobeatz, a través del qual desenvolupa el seu estudi del Kuduro, estil urbà angolès, i el Coupé Décalé, ball i música urbana ivoriana. Inés centra ara la seva perquisició en la creació d'un llenguatge poètic que li permet abordar grans nocions identitàries gràcies a la dansa i totes les inquietuds i expressions contemporànies que la travessen. Ha participat com a coreògrafa, ballarina i professora en el Festival Grec, el Mac Festival, el Museu Thyssen de Madrid i el CCCB, entre altres.

Inès-Sybille Vooduness

Laia Estruch és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, i la seva pràctica artística s’inscriu dins del marc de la performance, en tant que escultura des d’on treballa el llenguatge del cos i la veu. Utilitzant l’spoken word, la cançó, els objectes i les publicacions, els seus projectes analitzen les possibilitats emotives de la veu a cappella i el cos sense teatralitzar, obrint un espai de reflexió en relació al caràcter performatiu del llenguatge, l’enregistrament sonor i el seu arxiu oral. També dissenya sets escultòrics concebuts com a escenes, espais d’experimentació, que li permeten portar el cos i la paraula al terreny de l’acció a través de la veu, sonora i gestual, explorant les partitures en l’àmbit físic de l’escenari. Ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona d’Arts Visuals 2021. 

Laia Estruch

El projecte de dansa laSADCUM, fundat l’any 2018 a Barcelona per Guillem Jiménez, abasta problemàtiques focalitzades en la generació Z. Partint de la base que la companyia està constituïda per membres centennials, també els propis ballarins són, en ells mateixos, objecte d’estudi. Qüestions com què implica haver nascut dels anys noranta en endavant en un món tan tecnificat, o com es pot transmetre el grotesc amb la dansa, travessen les seves obres fins captivar el públic. Aclucalls és la tercera peça que han produït, seguint The Uncanny Valley (2018) i The Lesson (2022).

LaSADCUM

Liant la Troca és un col·lectiu de dansa integrada constituït l’any 2011 a partir dels tallers dirigits per Jordi Cotés i organitzats per Patricia Carmona a l’espai La Troca, de Roca Umbert de Granollers. El grup el formen persones amb diferents capacitats, tant artístiques com motrius i, per aquesta raó, apropa a l’espectador a conceptes com la capacitat, la integració, l’accessibilitat i la inclusió, alhora que s’allunya de la discapacitat, el rebuig, la no accessibilitat o la segregació. Si bé els components del col·lectiu provenen de diferents àmbits socials, sí que coincideixen en la necessitat d’expressar-se mitjançant l’art i el moviment, sigui quina sigui la seva capacitat física.

Liant la Troca

Synusia és una llibreria terrassenca sense ànim de lucre que aposta per noves formes de diàleg i intervenció, sempre crítiques, dins del teixit de la ciutat. Com a botiga de proximitat, vol cuidar el tracte amb la seva ciutat i ofereix nombroses activitats per a tots els terrassencs i terrassenques amants de la literatura, la discussió i el pensament comú.

Llibreria Synusia

Lucia Fumero és pianista, compositora i cantant. S’ha graduat en el Grau Professional de Música del Conservatori Municipal de Barcelona i el Grau Superior de Música Moderna (especialitzada en músiques llatines) de la Universitat de Música de Rotterdam, i actualment està cursant l'últim any de l'ESMUC en l'especialitat de piano jazz. El 2020 va treure el seu primer disc, Universo normal (Seed Music), amb composicions pròpies, i ha col·laborat amb artistes com Rita Payés, Las Karamba, Eva Fernández, Magalí Datzira, Pol Batlle, Nico Roig i Horacio Fumero.

Lucia Fumero

Marc Serra treballa com a fotògraf professional fins el 2009, quan concorre professionalment en el món de l'art. Des de llavors, duu a terme una obra conceptual de caràcter multimèdia que interpel·la al receptor a qüestionar elements propis de les dinàmiques de l'art i de la cultura popular. Deriva progressivament la seva pràctica artística cap a obres amb un destacat component funcional, amb la voluntat de trobar un equilibri entre la poètica i l’estètica que opera en un art contemporani cada vegada més allunyat de la societat. Va ser fundador del col·lectiu i artista resident a Trama 34, Hospitalet del Llobregat, juntament amb set artistes més i una comissària. Zaida Trallero desenvolupa la seva pràctica en diferents àmbits: el comissariat, l'escriptura, la investigació i la gestió cultural. Des del 2015, forma part de l’equip gestor de Sant Andreu Contemporani, treball que combina amb projectes independents. Centra la seva recerca en formes de resistència versus la gentrificació impulsades per artistes. Ha rebut una beca atorgada per l’OSIC 2021. Des del 2017 forma part de l'associació cultural i taller d'artistes trama34 (L’Hospitalet del Llobregat). És co-fundadora del projecte editorial on line Site-Specific Conversation. Com a docent, col·labora des del 2018 en el Màster en Art Contemporani: Context, Mediació i Gestió, Universitat de Barcelona. Escriu en publicacions d'artistes i plataformes culturals.

Marc Serra

Maria Jaume Martorell és compositora, cantant i guitarrista mallorquina de pop i folk acústic. El 2020 va publicar (gràcies al fet d’haver guanyat el concurs Sona9) el seu primer àlbum, Fins a maig no revisc, produït per Pau Vallvé i sota la discografia Bankrobber. La gira del nou disc de 2022 tindrà parades tan rellevants com la del Primavera Sound o la de València, on serà l’encarregada d’obrir el concert d’Antònia Font, acompanyada de Lluís Cabot, Joan Vallbona i Joan Torner, els nous membres de la seva banda. 

Maria Jaume

Març Llinàs és activista trans, guionista i humorista. Creador del podcast Mòbil, Cartera, Claus a la ràdio del Primavera Sound, expressa les seves inquietuds al voltant del gènere i el feminisme a través de l’humor i la complicitat. És mallorquí, però vocalitza bé.

Març Llinàs

Meritxell de Soto és una artista que parteix del so i el cos com a camps de recerca. El seu imaginari es construeix a partir del fet líquid i l'encarnació, i el seu objectiu és el de donar veu a narratives tradicionalment associades al femení. En la seva producció com a Dj, Meritxell reivindica el club com un espai lluminós, on el cos és el centre de l'acció i els seus sets constitueixen un híbrid entre l’electrònica i els sons del sud, buscant l’apel·lació del cos humà. 

Meritxell de Soto DJ

Els Minyons de Terrassa és una colla castellera fundada l'any 1979, pionera en la incorporació plena de la dona als castells i primera a carregar el 2 de 9 amb folre i manilles, a descarregar el 4 de 9 net del segle vint, i el 3 de 10 amb folre i manilles l’any 1998. Més recentment, l’any 2015, es va convertir en la primera colla a descarregar el 4 de 10 amb folre i manilles, cosa que els va coronar com la primera colla a descarregar dos castells de 10 en una mateixa actuació.

Minyons de Terrassa

Guim Valls és rapsode i poeta, autor de Quincalla del segle (Roure Edicions, 2015), La mà dins la roda (Viena Edicions, 2017) i Pitó (Poncianes, 2020). Des de fa uns anys es dedica a recitar pels llocs més diversos i té projectes oberts amb artistes amics, centrats sobretot, com és el cas de Nicomedes Mendes, en la improvisació i la poesia oral.Núria Martínez-Vernis és poeta . El tret de partida de la seva trajectòria va ser L’acròbata tampoc no en sortirà il·lès (La Magrana, 2000) i Quantes mentides fan una sola veritat (Proa, 2004). Forma part del grup Cataclístics, el qual experimenta, investiga i barreja disciplines artístiques. El seu tercer llibre és Deix on dir (Edicions 62, 2012), i la seva darrera publicació, amb Martí Sales, és Alcohols. Aproximació als graus (Vibop, 2020).Víctor Bonet Arbolí és ex-biòleg, poeta, músic (clarinets i saxos) i activista cultural. És autor d’El meu poble volia sortir volant (Roure, 2016), així com de diversos poemes i escrits repartits en publicacions col·lectives. Va ser organitzador i programador del festival MUGADA de poesia i música de Girona, i cap de producció de Gràcia Territori Sonor. Actualment és músic-membre de Canvis Vells i de Duet de Vidres.Oriol Sauleda és rapsode i poeta . Pioner de la poesia improvisada, és autor de llibres com El paller (Viena, 2018), obra fruit de les transcripcions de diferents sessions d’improvisació poètica. En la mateixa línia de joc i experimentació, l’última publicació ha estat l’apologia a la festa Llumeneres (Documenta, 2021), un poemari de 144 sèptimes i versos heptasíl·labs.

Nicomedes Mendes

Maria Rovira, més coneguda com a Oye Sherman, és guionista i monologuista. A més a més de portar el podcast Oye Polo, amb Ana Polo, forma part del col·lectiu El Soterrani, treballa a l'Estat de Gràcia de Catalunya Ràdio i col·labora a L'Irradiador d'iCat. Ana Polo és periodista i humorista, i ha treballat a diversos programes de RAC1, Catalunya Ràdio i TVE. També ha sigut col·laboradora del late show No te metas en política, i actualment se la pot seguir al podcast d’Oye Polo, de la Radio Primavera Sound i a Feministic de Fibracat TV.

Oye Polo

Pep Aymerich és escultor, performer, vídeo artista i fuster. Es va iniciar en el món de l’art a l’Estudi d’Art Fita de Girona, i actualment continua treballant de manera autodidacta experimentant amb diferents disciplines artístiques com la performance, el videoart, l’escultura, l’escultura pública, la instal·lació i últimament també amb l’escenografia. De la contínua recerca en el coneixement espiritual de l’ésser humà en resulta una empremta de caràcter introspectiu que és comuna al llarg de la seva obra i trajectòria. El coneixement profund que té de materials com la fusta, la cera i la pedra li donen autoritat per poder posar-los al servei de la creació de l’obra. En totes les seves creacions s’albira una profunda necessitat de transcendència, un qüestionament constant sobre el conflicte de l’home davant la fragilitat de la seva existència.Lluïsa Paredes és violoncel·lista, graduada per l’Escola Professional Metropolitana de Lisboa. La música és per a ella una inspiració constant: és intensitat, és lluita, és tranquil·litat, és concentració; és ser aquí mateix i ara mateix. Com la música, la pintura i les arts en general li desperten molta curiositat, ja que són un mitjà d’expressió inesgotable. Li agraden els reptes, sobretot els desafiaments artístics i creatius. Creu que és amb el fer, amb l’intentar, que s’aprèn i es creix. Imagina el procés de creació artística com un camí sense límits ni direccions concretes, com una exploració salvatge de les possibilitats.

Pep Aymerich i Lluïsa Paredes

Web Pep Aymerich

Web Lluïsa Paredes

Pol Jiménez és un coreògraf i ballarí format en dansa espanyola i flamenc al Conservatori Professional de Dansa de Barcelona, sempre a la cerca de nous codis i interrogants de l’escena i pensament contemporani que nodreixin les seves creacions. La seva línia d’investigació parteix de la improvisació i el gest de qüestionar la pròpia base de formació, situant el cos en territoris desconeguts. Ha treballat amb companyies i coreògrafs com la Fura dels Baus, Cesc Gelabert, Ángel Rojas, Juan Carlos Lérida i José Manuel Álvarez, i forma part del grup musical “Los Aurora” i “Maestros de la guitarra”. 

Pol Jiménez

Raquel Santanera és coordinadora del cicle de poesia a la comarca d’Osona Els Vespres Malgastats i una de les tres programadores de l’Horiginal Poesia, mític obrador de recitacions i noves actituds literàries a Barcelona. L’any 2015 va guanyar el Martí Dot amb Teologia poètica d’un sol ús, el seu primer poemari amb què va inaugurar el Babaisme, un esforç per forjar una nova mitologia del jo poètic que continua essent present en els dos poemaris que han seguit: De robots i màquines o un nou tractat d’alquímia (2017) i Reina de rates: crònica d’una època, (2020), tots dos premiats. També ha escrit “[[>) 4{8.732È-PROTOCOL INTERPLANETARI”, inclòs dins el llibre Sobre noves narracions marcianes: Els coets venien com llagostes (2021).Oriol Estripaboires va néixer a Terrassa el 1981. De perfil multidisciplinar, ha cultivat la poesia, la pintura, la il·lustració, el gravat, els videojocs i l’escape room, també. Ha publicat diversos llibres de poesia i s’ha dedicat a la dinamització cultural, amb projectes de recital a Deus Ex Machina i Grisalla. Maria Sevilla és investigadora i docent precària de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Barcelona. Ha publicat els poemaris Dents de polpa (AdiA, 2015), Kalàixnikov (Món de Llibres, 2017) i Plastilina (Fonoll), tots ells premiats. El 2020 va rebre també el 4t Premi Carles Hac Mor amb la plaquette if true: false; else: true (Fonoll). Actualment és autora d’algunes peces de poesia sonora i des de gener de 2019 és una de les tres programadores de l’Horiginal Poesia.Josep Pedrals és poeta i rapsode català. Escriu per necessitat, per voluntat i per encàrrec. Durant uns anys va exercir de llibreter, mentre començava a escampar la poesia des de diversos fronts. Des de 1997 es dedica a dur la poesia als escenaris, treballant sobretot la sonoritat i la presència física del vers. Ha treballat en la divulgació de la poesia i fa conferències i cursos sobre temes de poètica, prosòdia i oralitat en escoles, instituts i universitats d’arreu del món.

Raquel Santanera, Oriol Estripaboires, Maria Sevilla, Josep Pedrals

Rawscenography és un estudi de disseny que adopta el nom de la unió dels termes “raw”, que significa “cru”, i “scenography”, d’”escenografia”. Es tracta d’un marc de treball de disseny de contextos en cru, en transparent, en sincer, sense decoracions innecessàries i reivindicant a sostenibilitat i l'accés universal com a bases sobre les quals caminar a l’hora de generar experiències i serveis destinats a la creació, transmissió i divulgació de la cultura. 

Rawscenography

Silvia Albert Sopale és actriu i dramaturga, creadora (amb la companyia No es país para negras) de les obres de teatre No es país para negras, Blackface y otras vergüenzas, i Parad de pararme. Forma part del grup de promotores de la Sala Periferia Cimarronas, especialitzada en cultura afrodescendent, migrada i racialitzada a Barcelona. Luiz Felipe Lucas és creador especialitzat en la tècnica física de Jerzy Grotowski, i membre fundador del col·lectiu Legítima Defesa al Brasil i Tinta Negra a Barcelona. En el transcurs de la seva carrera ha pogut treballar amb Marina Abramovic en l'exposició *Terra Comunal, i actualment està treballant en la representació de la seva performance El Tiro, estrenada el 2020 al Konvent Residence Barcelona i continuada el 2021 al Residence Museums Quartier Vienna.

Silvia Albert Sopale i Luiz Felipe Lucas

Sound de Secà és un grup de joves provinents de diversos grups de percussió de la Segarra i voltants units el 2009 per una mateixa inquietud: experimentar diferents llenguatges a través de la percussió. L'evolució del grup l’ha marcat la investigació de noves disciplines com el teatre, la dansa, la veu i la música, i el resultat ha estat la creació d’un llenguatge propi i singular que busca commoure des de la cohesió, la força de la puresa i l’autenticitat. L’any 2017 va estrenar el seu primer espectacle EMORIÔ a Fira Tàrrega, seguit per SABOR, el 2018, representat a Fira Mediterrània i, el 2019, la companyia va començar un procés creatiu amb un nou objectiu comú: reivindicar l’espai públic com a lloc de trobada més enllà del creuament d’itineraris, un espai on reclamar la identitat dels diversos i la fraternitat que uneix a les persones. D’aquí en va sortir POSSÊ, el 2020, estrenat a Fira Tàrrega. La companyia ha recorregut les principals Fires i Festivals de Catalunya com Fira Mediterrània, La Mostra d’Igualada, Fira Tàrrega, l’Esbaiola’t, CircPicat, Festival Mil Maneres, Espai de Carrer, Danseu Festival i Festival Al Carrer de Viladecans, i ha participat en algunes actuacions internacionals com el Zsolnay Light Festival de Pécs (Hungria), el Sziget Festival de Budapest (Hungria), el Festival d’Aurillac (França) i l’Ana Desetnica de Ljubljana (Eslovènia). El 2021 ha iniciat el procés de creació per una nova producció: + (suma). Actualment es troba en fase de creació i conceptualització i esdevindrà la segona part de la trilogia. Una companyia d’espectacles de carrer híbrids amb vocació d’entrar al cor de les persones i omplir-les de complicitat.

Sound de Secà

Toc de Fusta són l'Albert, l'Alfred i la Laura, un grup d'amics que el 2010 van decidir reinventar la seva vida per fer coses diferents, d'una forma també diferent. Treballen la fusta per crear autòmats de gran format, juguen i fan jugar amb els mecanismes que els componen, i traslladen a places i carrers els trencaclosques que intenten resoldre quan construeixen un autòmat, pensant amb els més menuts però sense oblidar que a tots i a totes hem sigut, també, nens i nenes, i que aquest esperit infantil mai s’arriba a perdre del tot.

Toc de Fusta

Tub d’Assaig és una associació nascuda el 2007 a Terrassa a partir de la inquietud d’un grup d’artistes de circ per compartir un espai on crear i desenvolupar projectes tan personals com col·lectius. Del que es tracta és de crear espectacles propis, però també de dinamitzar esdeveniments i rebre i oferir formacions, ja sigui per compte individual, o interrelacionant-se amb d’altres entitats. Actualment, els objectius del grup se centren en la creació, formació, producció i exhibició circense.

Tube d'Assaig 7'70

Ven’nus és l’àlter ego de Valèria N. Saurí, la sabadellenca que ha estudiat Cinema a l’Escac, que ara es dedica a la realització de projectes audiovisuals, i que ha demostrat que de tot en pot sortir alguna cosa bonica. El primer single pujat a Spotify va ser “Cabells Mullats”, el qual clamava per una desconnexió necessària de vacances d’estiu. Després el va seguir “Tomàtiga”, una aventura emotiva parlada i cantada, i així fins aquest darrer “El Naixement” (Halley Records), treball en format d’EP que ve a presentar al festival Límbic.

Ven’nus

Maria Callís i Cabrera és poeta i professora associada a la Universitat de Barcelona en la llicenciatura de Filologia Catalana. Ha publicat els poemaris Jonàs (Galerada, 2004), La matinada clara (A Petició, 2010), Ningú no ens representa. Poetes emprenyats. (Setzevents, 2011), i La ciutat cansada (Proa, 2017). Alguns dels seus poemes han estat musicats per grups de música com  Manel, Bikimel, Clara Peya i Sílvia Pérez Cruz.Irene Fontdevila és pianista, doctora en Didàctica de l’Expressió Musical i llicenciada en Història. Gràcies a la realització d’un màster especialitzat en pedagogia musical per escoles, i al fet de formar-se amb professors de la talla de Jacques Chapuis i Béatrice Westphal, ha desenvolupat un interès creixent per les bases teòriques i metodològiques de l’educació musical infantil, i actualment exerceix com a professora posant en pràctica aquestes disciplines. 

Vladivostok

Ramon Puig, més conegut com Werens, duu més de tres dècades omplint de color i de controvèrsia els carrers de Catalunya. Format a la Massana i al London College of Printing, va viure el moment en què sorgia el moviment graffiter europeu, un corrent de graffiti aliè a l’originari nascut als EEUU. Les seves obres d’art urbà s’escampen per incomptables murs d’arreu, i indrets tan diversos com Marràqueix, Venècia, Berlín, Bombai, Nova York, Londres i Lisboa han vist brotar les seves flors característiques d’entre les escletxes de l’asfalt i han sigut testimonis de la denúncia i reivindicació que traspua la seva obra.Anna Taratiel és estudiant de disseny gràfic a l’Escola Universitària del Vapor de Terrassa i diploma en tècniques murals a la Llotja de Barcelona. Va iniciar els seus contactes amb el món de l'art a través del grafiti (amb el nom artístic d'ANNAOVNI), i la seva obra evoca paisatges interns, que plantegen reflexions metafòriques sobre l'entorn. Expressades mitjançant l'abstracció geométrica i la provocació d’emocions, estableix cartografies mentals que cobren vida material per a bregar, des de l'equívoc visual, amb les idees d'estructura, patró i variació, així com amb el límit entre el bidimensional i el tridimensional.Fotografia: obra d'Anna Taratiel

Werens & Annaovni

Yldor Llach és un artista de circ performatiu de La Seu d’Urgell format a l’Escola Nacional de Circ de Montreal (ENC). Ha treballat amb companyies com Cirque Eloize, Hand to Bike i Les P’tits Bras. Des del 2014 realitza l’espectacle en solitari Sobre Rodes, acompanyat només de la seva bicicleta vermella. Aquest 2022 ha estrenat la nova performance L’Y, que podrem veure al festival Límbic.

Edició del 2022

Artistes del 2022

Recursos