El que va començar amb una amistat desinteressada a nivell professional, va acabar desembocant en la unió d’aquestes dues instrumentistes amants de la composició i la interpretació, amb gustos musicals molt semblants i amb una visió de la música compartida.

Alosa va néixer l’any 2022, però no va ser fins un any després que van decidir cantar un tema original compost per Giulietta, *A la voreta del foc*, i penjar-lo a xarxes. Per sorpresa seva, aquest vídeo es va viralitzar i, tres mesos després de la seva publicació, ja acumulava més de 620 mil reproduccions. Això va representar el tret de sortida per tornar a engegar el projecte. 

Presenten un repertori molt variat, que va des de temes propis fins a interpretacions personals de temes folklòrics de la música catalana, passant per estàndards de jazz. Tots els arranjaments estan fets per la Giulietta i l’Irene i les composicions pròpies són una mostra del *background* musical del duet: jazz, bossa, boleros, música clàssica i, fins i tot, pop.

L’element que uneix totes les peces és la instrumentació: les dues veus, el violoncel i la percussió. Però també, la naturalitat en què les dues integrants mostren i viuen la música, que les ha dut a ser guanyadores del concurs Sons de la Mediterrània 2024.

L’any 2022, la Giulietta i la Irene, instrumentistes totes dues, comencen a cantar i tocar juntes cançons d’altres, fins que una d’elles compon un tema i es graven cantant-lo. La cançó es diu "A la voreta del foc" i, al cap de tres mesos, el vídeo suma més de 600.000 reproduccions, i la Irene i la Giulietta s’animen, és clar, i fan més temes, i més vídeos, i és llavors que arriben els concerts. Al 2024, guanyen el Concurs de Sons de la Mediterrània. És un no parar fins avui, maig de 2025, quan Alosa actua al Festival Límbic amb un repertori variat que conté temes propis però també interpretacions personals de temes folklòrics de la música catalana, passant per estàndards de jazz. Tot això amb arranjaments propis, les seves dues veus, un violoncel i percussió.

**Edat recomanada: Tots els públics**

Alosa

Instagram

Arnau Obiols va néixer a la Seu d’Urgell, al Pirineu català, una tardor del 1985. De petit comença a tocar la percussió amb objectes que trobava a les cases de pagès dels seus padrins. Més endavant, el cant pirinenc s'afegirà a la percussió com a company essencial per fer cantar la vida. Ha tocat en projectes de diferents àmbits musicals, sobretot dins del jazz contemporani i la improvisació, i des de fa uns anys s’ha especialitzat en la revisió des d’un punt de vista contemporani de la tradició musical del territori catalanoparlant i, sobretot, pirinenc.  

Obiols també compon i arranja, i ha publicat sota el seu nom els discs: *Projecte Pirene*, *Libèrrim*, *Tost* i *Mont Cau*. També ha publicat l'àlbum *Vol.1* sota el pseudònim Butzurada, i ha fet la direcció musical del projecte Ullsclucs coproduït entre L'Auditori de Barcelona i la Fira Mediterrània de Manresa, dels quals també se n'ha publicat un àlbum. Els projectes interdisciplinars també són habituals en la seva obra. Ha participat amb artistes de la dansa, la poesia, el cinema, l'escultura, la literatura, etc, com l'artista i escriptor Perejaume, l'escultor Ernest Altés i el grup Comediants.

*So de cop* és una instal·lació d'objectes sonors construïts per Arnau Obiols que reuneix l'interès de l'artista en els àmbits de l'experimentació sonora i les arts visuals i plàstiques. Obiols activa els objectes sonors que ha construït mentre interactua musicalment amb ells. Pedres, fustes, aigua, cargols, dents i altres elements naturals que es freguen, topen entre ells i s’acaricien. Cada peça es pot veure com un objecte visual o escoltar com un enginy sonor, i tot queda relligat amb la poètica, la sonoritat, la bellesa i el misteri del bosc. 

L’artífex d’aquest concert boscós diu que, més que cantar a la vida, li agradaria que la vida canti a través seu, i això és el que aconsegueix amb *So de cop*. 

**Edat recomanada: Tots els públics**

**L﻿a peça es repeteix a les 18:00 i a les 19:30 h.**

So de cop 

Arnau Obiols

YouTube

Spotify

La Big Band de Granollers és una formació amb més de 25 anys d’història, nascuda el 1994 i aixoplugada des de 1997 sota el paraigua de l’Associació Cultural de Granollers. Sota la direcció de Martí Ventura, la BBG és una formació musical estable que té com a objectiu la difusió i promoció del jazz, posant especial atenció al públic escolar i familiar però sense deixar de banda les grans produccions per a públic adult. Algunes de les seves produccions més destacades són la Nora i el Jazz, La Festa de la Nora o el Van de Big Band, que han tingut una bona presència a festivals internacionals. La BBG busca la vinculació amb el territori dinamitzant el panorama del jazz a la ciutat de Granollers i la comarca, oferint feina a intèrprets i creadors/es del territori i buscant sinergies amb institucions i entitats locals.

Els carrers van plens d’un rumor suculent: es diu que la *performer* granollerina Júlia Barbany vol actualitzar l’himne local de la ciutat, La Guimbada, i fer-ho amb col·lectius de renom com la Big Band de Granollers, el Cor Veus –el cor infantil dels Amics de la Unió, format per 50 joves d’entre 12 i 18 anys– i altres il·lustres artistes locals. El rumor ha arribat a l’equip que impulsa el Límbic i, com era de preveure, no ha volgut desaprofitar una ocasió excepcional com aquesta. Per això, enguany, Júlia Barbany, convertida ara en directora d’orquestra, inaugurarà el festival amb un assaig obert del que serà La Guimbada especial Límbic-Granollers. Serà divendres 16 de maig a les 18 h, a la plaça de l’Església.  Hi ha molts col·lectius que ja han confirmat l’assistència en aquest assaig que, segur, serà també una festa col·lectiva, amb accent granollerí. I tu, vindràs? 

**Edat recomanada: Tots els públics**

Gran inauguració del Festival Límbic 2025: Assaig general per a un nou himne granollerí 

Big Band

Domestic Data Streamers és un col·lectiu de dissenyadors i investigadors multidisciplinaris que crea exposicions, experiències i experiments –per a institucions públiques i empreses– que contribueixen a convertir dades en informació que promou la reflexió ciutadana.  Han fet projectes per a clients com les Nacions Unides, Unicef i Spotify.

És possible fer una anàlisi del món a partir de l’observació atenta d’un trosset de carrer de Granollers? Reality Screenshot és, segons els seus creadors, «un dispositiu teatral que funciona com una intel·ligència artificial de carn i ossos dissenyada per capturar els costums, les curiositats i les problemàtiques socials d'avui en directe». Com? Amb la unió de la companyia de teatre de carrer Eléctrico 28 i el col·lectiu especialitzat en l’anàlisi de dades Domestic Data Streamers. Equipats amb micròfons (la companyia) i amb auriculars (el públic), Reality Screenshot ens convida a endinsar-nos en una capa profunda de la realitat per tal d’observar allò que sovint passa desapercebut. 

*Reality Screenshot* és una versió actualitzada i ‘datificada’ de l’espectacle \*\[The Frame]\*, d’Eléctrico 28. Qui els ha vist en acció sap que ningú no se’ls hauria de perdre, sota cap concepte. Creieu-nos.

**L'espectacle es repeteix a les 17.30 i a les 19:15 h**

**Edat recomanada: A partir de 12 anys**

Reality Screenshot

Domestic Data Streamers

Elaine Grayling és una creadora e investigadora en arts escèniques. Es va graduar en Arts Escèniques a l'Escola Universitària ERAM de Girona, complementant la seva formació a la Universidad Nacional de las Artes (UNA) a Buenos Aires. Posteriorment, va obtenir el Màster en Pràctica Escènica i Cultura Visual al Museu Reina Sofia. Ha treballat en diversos projectes creatius com a creadora i *performer* entre Barcelona i Madrid. Cal destacar que forma part de l’Última Merda Col·lectiu. Un dels seus projectes en solitari és "Man mano, il tempo scorre", una investigació artística que explora la trobada entre l’art i la gastronomia, posant èmfasi en l’experiència col·lectiva de cuinar i compartir.

En italià es fa servir l’expressió «man mano» per dir «a poc a poc, lentament, o conjuntament». Aquest és un projecte escènic sobre el fet de compartir temps, habitar-lo amb les mans, amb les paraules i amb un acte tan senzill i poderós com menjar plegats. *Man mano, il tempo scorre* convida el públic a seure al voltant d’una taula i a conversar mentre amassen *gnocchi*, amb la recepta original de l’àvia italiana de l’Elaine, la creadora de la peça. Entre farina i històries familiars, el temps passa («il tempo scorre», del títol), la vida i el teatre es confonen i els desconeguts ja no ho són tant. 

Aquesta peça ha rebut una beca de Culture Moves Europe que va servir a l’Elaine per viatjar a Itàlia, on va aprendre a cuinar pasta fresca amb àvies expertes en la matèria. L’espectacle es va estrenar a la Fira de la Mediterrània i ha fet temporada a El Maldà.

**Edat recomanada: A partir de 12 anys**

Man mano, il tempo scorre (l’incontro)

Elaine Grayling

Eléctrico 28 és un col·lectiu d’artistes de Catalunya i d’Àustria que crea obres escèniques de zero i genera dramatúrgies singulars per a l’espai públic. Les seves peces es mouen entre l’evidència i la fantasia, i desencadenen reflexions sobre el teatre, l’espai públic i les coincidències. Les seves obres han rodat per països de tot el món, d’Itàlia a Corea del Sud i d’Escòcia a Kosovo. I d’aquí, a Granollers.

Eléctrico 28

FADES és un trio de filòlegs *queer* format per Ferran, Vicenç i Àngel (dos mallorquins i un català) que s'han consolidat com la *queer band* catalana de referència. Potser els coneixes pel seu primer disc, METALLIX, del *hit* "Mai neva a la ciutat", que es va fer viral a TikTok, o per "Catalonia Girls", la seva versió mediterrània de California Girls de Katy Perry. Amb un micro, una targeta de so prestada, unes minifaldilles i un somni, han aconseguit destacar en l'escena musical.

FADES és una proposta musical que redefineix l'escena pop en català amb una estètica que combina la cultura *queer*, l'*autotune* i una aposta radical per la festa i la modernitat. Integrat per Ferran Pi, Vicenç Calafell i Àngel Exojo, aquest trio format per dos mallorquins i un català naix de la necessitat de crear un projecte musical des de les Illes Balears que sigui innovador, irreverentment i perfectament ballable. Amb influències que van des del *hip-hop* americà fins al K-pop, passant per la nova onada de *reggaeton* i *trap* espanyol, FADES aposta per una sonoritat electrònica que defuig dels instruments convencionals per endinsar-se en un univers digital ple de ritmes enganxosos i melodies processades amb *autotune*.

Amb un directe explosiu, una estètica transgressora i un compromís ferm amb la cultura LGBTQ+, el seu projecte és una celebració de la diversitat, la festa i la llibertat d'expressió. Havien de ser al Límbic sí o sí.

**Edat recomanada: Tots els públics**

Fades

TikTok

Figa Flawas han enamorat a tothom gràcies a la seva frescor i singularitat. Les seves cançons són himnes generacionals que coreja tot el públic als seus multitudinaris concerts, que conjuntament amb unes coreografies suggestives i una impressionant posada en escena formen un dels millors espectacles de Catalunya en l’actualitat.

En la seva curta trajectòria, el duet de Valls integrat per Xavier Cartanyà i Pep Velasco s’ha establert com un grup que ha trencat tots els sostres per la música en català, revolucionant així el panorama musical de tot l’Estat Espanyol. Cançons com "Mussegu", "Diabla", "Que no s'acabi" o “La Marina sta morena” amb milions de reproduccions a les plataformes digitals, han aconseguit el disc d’or, entrat en diverses ocasions al TOP 20 Viral de Spotify a Espanya, i diversos TOP 1 a les ràdios catalanes. Després d’un 2024 estel·lar amb una gira de més de 90 concerts, aquest 2025 Figa Flawas ens tornarà a sorprendre amb noves cançons i una ambiciosa gira de presentació pels Països Catalans i la resta de l’estat.

El Límbic 2025 acaba ben amunt amb un dels indiscutibles grups del moment: Figa Flawas. Les seves cançons són himnes que coreja tot el públic als multitudinaris concerts que fan i no hi ha ésser humà en tot el territori de parla catalana que no sàpiga com està la Marina (exacte: morena). En la seva curta trajectòria, el duet de Valls integrat per Xavier Cartanyà i Pep Velasco ha revolucionat el panorama musical amb *hits* com "Mussegu", "Diabla" i la ja anomenada "La Marina sta morena", amb més de 24 milions de reproduccions només a Spotify. 

Després d’un 2024 estel·lar amb una gira de més de 90 concerts, aquest 2025 Figa Flawas ens torna a sorprendre amb noves cançons i una ambiciosa gira de presentació pels Països Catalans i la resta de l’estat. Final apoteòsic per cloure el Límbic 2025.

**Edat recomanada: Tots els públics**

***El concert és la nit de dissabte 17 a diumenge 18 de maig.***

Figa Flawas

Instagram 

Gavina.mp3 és el projecte musical de Max Codinach, artista barceloní nascut el 1999. Després d'uns anys d'experimentació amb la poesia i l'electrònica fa néixer aquest projecte que fusiona la sensibilitat lírica amb sonoritats post-pop.

El seu àlbum debut és *MOLTS OSSOS, MOLTS ESTELS* (2024), un viatge melòdic amb influències que van des de Björk a Jonathan Leandoer i que té l'esperança de remoure l'escena catalana actual.

Gavina.mp3 és el projecte musical de Max Codinach, artista barceloní nascut el 1999. Després d'uns anys d'experimentació amb la poesia i l'electrònica fa néixer aquest projecte que fusiona la sensibilitat lírica amb sonoritats post-pop.

El seu àlbum debut és *MOLTS OSSOS, MOLTS ESTELS* (2024), un viatge melòdic amb influències que van des de Björk a Jonathan Leandoer i que té l'esperança de remoure l'escena catalana actual.

La banda va guanyar l’edició de 2024 del concurs Sona9, que reconeix i premia els nous valors de la música catalana moderna. Si veniu, d’aquí un any, quan tothom els aplaudeixi i omplin sales, podreu dir que els vau veure al Límbic. 

**Edat recomanada: Tots els públics**

Gavina.mp3

Gregotechno és un esforç col·lectiu liderat per Marc Vilajuana (veu, percussió), Alejandro Narés (DJ, teclat) i Xavier Arqué (producció, tour manager, microvisuals). Entre els col·laboradors recurrents, s’hi troben en Pol Castellví (FAMFAM management), Júlia Girós (VJ, macrovisuals) i en Guillem García d’Oscila (disseny de llums).

En Marc Vilajuana, ànima de Gregotechno, és músic i ballarí, compositor, cantautor i multiinstrumentista, i està especialitzat en la interpretació del cant gregorià, la divulgació de la cultura tradicional i la improvisació.

Gregotechno fusiona la sacralitat del cant gregorià amb l'energia de la música electrònica, i ho fa en un ritu que és, sobretot, una celebració col·lectiva. Ens diu alguna cosa, avui, el cant gregorià? Quins nexes hi pot haver entre l’església a l’edat mitjana i un club nocturn d’avui? Gregotechno és una experiència que vol ser transcendent i festiva, que crea ponts entre passat i futur, so i cos. 

Tot i ser un projecte recent, Gregotechno compta amb milers d'oients arreu i l’equip va culminar l’any 2024 amb l’estrena del directe ‘La litúrgia del cos’, un ritual de celebració de la corporalitat i la reverència històrica, que va omplir la sala \[2] de l’Apolo, a Barcelona.

**Edat recomanada: Tots els públics**

Gregotechno

**Greta Sibling** és escriptora. La seva primera obra, Ecografia (Ed. Galerada), ha guanyat per unanimitat la 60a edició del Premi Amadeu Oller de Poesia. Creu que la poesia ha de ser dura i vulnerable, i els poemes com un tall de digestió, com fotografies per dins: ecografies. El Centre d'Arts Santa Mònica considera Sibling com "una de les noves veus joves més interessants", i del seu debut, Esteve Plantada n'ha dit que és "una galàxia de poemes fascinant".

**Carme Alegre**, nascuda a la comarca de l’Horta Nord, País Valencià. Va estudiar Filologia Anglesa a la Universitat de València, i un màster en Teoria de la Literatura a la Universitat de Barcelona. L’any 2023 va ser finalista al premi Salvador Iborra de Poesia Jove, i més tard, va participar a l’antologia Solstici d’Estiu de Joves Poetes de la Mediterrània. *Strappo seguit de Pare Aforístic o Galatea a la Paret* és el seu primer llibre. Podeu trobar els seus escrits publicats també a la revista Caldesa. Per guanyar-se la vida ensenya l’anglès. 

**Toni R. Juncosa** és poeta, traductor literari i professor de literatura. Amb el recull El tel de l’elegia (Premi Francesc Garriga 2024), s’endinsa en l’experiència del dol per reflexionar sobre la intersubjectivitat, els límits del llenguatge i la possibilitat d’afrontar la pèrdua a través de l’escriptura. Arrelat en l’absència creixent que cada dia deixen els feminicidis i les violències contra la comunitat LGBTI, i provant d’entendre quin és el llegat de la crisi de la sida, El tel de l’elegia és un plany des de la fondària més fosca del mar, però també una oda a la llum, la bellesa i el plaer.

Juncosa ha organitzat esdeveniments poètics internacionals i ha recitat la seva poesia en espais com l’Horiginal, el MNAC, la Fundació Joan Miró, o la Maison de la Poésie de París. Actualment, és investigador postdoctoral Juan de la Cierva a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

La plaça de l’Església acull, la tarda de dissabte, un recital de poesia a càrrec de la valenciana Carme Alegre, el badaloní Toni R. Juncosa i la granollerina Greta Sibling, tres poetes joves –nascuts tots ells als anys 90– que han rebut, darrerament, reconeixements en l’àmbit de les lletres pels poemaris publicats al llarg de 2024: la Greta, el Premi Amadeu Oller per *Ecografia* (Ed. Galerada), la Carme, el Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera per *Strappo* seguit de *Pare Aforístic* o *Galatea a la pare*t (AdiA Edicions), i en Toni, el  premi Francesc Garriga per *El tel de l’elegia* (a LaBreu Edicions). 

*Ara i aquí: poesia* és un recital a tres veus i, és, sobretot, l’oportunitat de descobrir com sonen els poemaris escrits per alguns dels poetes joves més ben valorats per la crítica.

**Edat recomanada: Tots els públics**

Ara i aquí: poesia

Greta Sibling, Carme Alegre i Toni Juncosa

Irene Minovas és una actriu i còmica amb una trajectòria consolidada en l’humor absurd i costumista. Des de 2019, ha actuat en escenaris destacats com el Festival Cruïlla, La Llama Fest, El Soterrani o Comedy Gold, entre d’altres. Actualment està presentant a Barcelona i altres poblacions el seu espectacle unipersonal "Minovas".

Yunez Chaib, humorista mallorquí nascut a Melilla, presenta en el marc del Límbic el seu primer monòleg íntegrament en català, després de recórrer Espanya fent els seus espectacles de comèdia i de col·laborar en projectes com Comedy Central, La Resistencia, a Movistar +, i La Revuelta, a TVE, on col·labora actualment. Chaib exposarà, com de costum, anècdotes i reflexions per abordar qüestions com ara els estereotips, la identitat i les diferències culturals. 

El seu monòleg anirà precedit de quinze minuts de comèdia a càrrec d’Irene Minovas, actriu i còmica amb una trajectòria consolidada en l’humor absurd i costumista que ha actuat en escenaris destacats com el Festival Cruïlla, La Llama Fest, El Soterrani o Comedy Gold, entre d’altres.

**Edat recomanada: A partir de 16 anys**

Yunez Chaib, amb obertura d’Irene Minovas

Irene Minovas

Júlia Barbany Arimany (Granollers, 1994) és *performer* i creadora, i situa el seu treball en la ironia, el posthumor, el personatge i els límits de la performativitat que ella mateixa denomina com a  “tova”.Graduada per l’Institut del teatre, ha cursat el màster “Live art and Performance Studies”  a l’University of the Arts d’Hèlsinki. Forma part del Col·lectiu Las Huecas, amb qui han presentat nombroses peces arreu de la península. En solitari la seva feina s'ha pogut veure en diversos espais de la ciutat i mostra  la voluntat de mantenir-se en el llindar entre les arts visuals i les escèniques.

Júlia Barbany

Júlia Boncompte és cantautora i va guanyar el Premi Ç a la millor lletra en català a l’edició de 2024 dels Premis Desconnecta, impulsats per Òmnium Cultural. Les seves cançons són fetes de converses sentides al carrer, de poemes i de retalls de vida, i s’inspiren en qüestions de cada dia com les amigues, la família, el desig i l’absurd. De vegades troben la seva forma en una cançó de bressol i d’altres en les d’una havanera, i en alguns moments s’apropen a la sonoritat de Sílvia Pérez Cruz o Lucia Fumero, i en d’altres s’atansen a Caetano Veloso i Mercedes Sosa. En el marc del Límbic, Júlia Boncompte ve acompanyada de la Lola Ybran, al contrabaix, la Irene Romo, al violoncel, i en Pau Mascort, a la guitarra.

Júlia Boncompte

**Mar Garcia**, graduada en Coreografia i Interpretació per l'Institut del Teatre (IT) i graduada en Psicologia per la Universitat de València, i **Javi Soler**, graduat en Direcció d'Orquestra per l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i Mestre d'Educació Primària per la Universitat de València, són una companyia motivada per la investigació i la creació escènica al voltant de les possibilitats. Els seus treballs es caracteritzen per la concreció del material escènic, el qual troba a la partitura el recurs i el nexe idoni entre ambdós contextos artístics, i per una recerca específica per a la connexió amb l'espectador. A més, el seu estil i la seva inquietud compositiva combina referències tècniques de composició contemporània juntament amb les referències pertanyents al seu context generacional ia l'imaginari col·lectiu. D'aquesta manera, referents per a l'elaboració de les seves peces podrien unir Lucinda Childs, Mateu Fargion, Cris Blanco o Amaranta Velarde juntament amb Billie Eilish, Miley Cyrus, Bad Bunny o Rosalia.

Com a companyia, des de 2021 han desenvolupat diferents projectes i anat elaborant l'estil al qual es refereixen com a Dansa-Concert: “pots venir a veure'ns, però també a escoltar-nos”.

*RECORD: què ens passarà?* és una cançó en construcció en què ritme, harmonia i melodia es produeixen mitjançant el moviment. La coreògrafa i intèrpret Mar Garcia, formada també en psicologia, i Javi Soler, graduat en Direcció d'Orquestra per l'ESMUC i Mestre d'Educació Primària per la Universitat de València, porten a escena el resultat d'una recerca al voltant de les capacitats sonores del moviment i transiten per la línia que separa la composició musical de la composició coreogràfica. El cos, el vestuari, la veu i l'escena, en relació amb els diferents dispositius d'enregistrament i tractament del so, es proposen com a instruments actius que componen la peça, que ja ha format part del Festival TNT, de Terrassa, i del programa Lluerna, de la Fundació Joan Miró.

**Edat recomanada: Tots els públics**

**La peça es repeteix a les 19:15 i a les 21:15 h.**

Record: què ens passarà?

Mar Garcia i Javi Soler

Instagram Mar 

Instagram Javi

Marc O’Callaghan Selva (Barcelona, 1988) viu i treballa a Barcelona, i ha cursat la carrera de Belles Arts i el Màster en Producció i Recerca en Art a la Universitat de Barcelona. El seu recorregut artístic s’ha anat vertebrant, d’una banda, a partir d’una línia central de peces autònomes en formats d’instal·lació i performance situada en el circuit de l’art contemporani pròpiament dit (en espais com La Capella, l’Arts Santa Mònica, el Festival Salmon, la Galeria Tangent Projects i el festival Ex Abrupto), i de l’altra, amb una altra línia més perifèrica de projectes ubicats en altres circuits com el de la música o el de les arts gràfiques.  Una de les seves investigacions amb més recorregut és Coàgul, un projecte de música industrial en solitari amb el qual va publicar un total de 23 discs en diferents segells independents i va realitzar gires i concerts incloent llocs com el Sónar, el CCCB i el MACBA.

El batibull de lletres que conforma el títol d’aquesta peça és un acrònim de Correspondències Simbòliques entre Folklore Catòlic i Música Màkina al Casc Antic de Granollers, que a la vegada és una explicació prou detallada de la peça en qüestió. Equipat amb un *sound system* portàtil connectat a un sàmpler, l’artista multidisciplinari Marc O’Callaghan recorre el santoral exterior de Granollers –és a dir, el nomenclàtor de la ciutat que fa referència a sants i santes. Als peus de cada sant, s’atura per dedicar-li una peça de goigs i màkina produïda específicament per a l’ocasió a partir d’una recerca prèvia. La música indicarà, també, si el públic ha de caminar o aturar-se durant la ruta. Una manera diferent, insòlita, ja no només de mirar els sants i els carrers de Granollers, també d’escoltar-los. 

Aquesta peça ha estat programada a festivals com l’Eufònic, a Tortosa, i a la Fundació Joan Brossa-Centre de les Arts Lliures, a Barcelona. 

**L﻿a peça es repeteix a les 17.30 i a les 18.45 h.**

**Peça itinerant amb punt de trobada a la Plaça de la Corona.**

**Edat recomanada: Tots els públics**

CSFCMMCAG: Ruta pel Santoral Exterior de Granollers

Marc O’Callaghan

Marc Sarrats és un guionista i humorista català. És un dels màxims exponents de la nova escena catalana d’stand-up i col·labora a l’Està passant de 3Cat. Ha estat membre d’El Soterrani i ha col·laborat al Matina Codina de RAC105. A més, el 2024 va publicar el llibre de relats humorístics *Tot el que no sigui morir-se* de la mà de l’editorial La Magrana. Actualment, condueix el pòdcast *Vale Ok* i durant el 2025 estrenarà una nova
ficció a 3Cat.

Sequera, inflació, pandèmia, ultradreta, precarietat, conspiranoia, periodisme… A la societat se li estan fent bola les crisis i sembla que l’única sortida es troba en l’individualisme o la droga, o la suma de les dues coses, és a dir, fer birra artesana. En Marc Sarrats no és el superheroi que el món mereix, ni potser el que necessita, però és el que hem trobat i ve a proposar-nos maneres d’encarar l’Apocalipsi o, molt pitjor, tot el que passi mentre aquest no arriba. Tot això és *Vaques Flaques*, el monòleg més recent de Marc Sarrats, i una oportunitat per acabar la primera jornada del Límbic de la millor manera possible: rient ben fort. 

**Edat recomanada: A partir de 18 anys**

Vaques flaques

Marc Sarrats

Instragram

Neus Masdeu s’ha graduat en Art i Disseny a l’Escola Massana (Barcelona, 2018-2023) i en Arts Visuals i Noves Dramatúrgies a l’Escola Massana (Barcelona, 2019), i va ser artista resident a la Roca Umbert durant tres anys. També ha format part de l’Aula Oberta de Recerca de les Arts en Viu de l’Institut del Teatre (Vic, 2024).

L’estiu de 2024 va presentar la seva última peça, *La Festa del Llagostí*, al Festival GREC dins el programa Creació i Museus i *Seitons Masdeu Hola i Adeu* al Teatre Lliure (Barcelona, 2024). Ha participat en el festival BAM Cultura Viva (Barcelona, 2024) amb *Un Big Bang en Miniatura*, al programa Paracaigudisme del Club Nou al Casal Solleric (Mallorca, 2023) amb *Aplaudir amb les mans tancades*, al festival de performance ARTefACTe a la Fundació Joan Brossa (Barcelona, 2021) i al festival TNT (Terrassa, 2020) amb el projecte *El desig de ser un llimac (si els llimacs són caragols sense closca)*, entre d’altres. També és la curadora del cicle de performance 4X4 a la Sala Taro (Barcelona).

Neus Masdeu ha pogut fer realitat el seu somni i ve al Límbic a compartir-lo. *Seitons Masdeu Hola i Adeu* és la presentació oficial de l’empresa de seitons en vinagre fundada per l’artista, filla de l’últim subhastador de peix (a viva veu) d’Arenys de Mar, el seu poble natal. La peça es mou a cavall d’una *startup*, una degustació performativa, un programa de televisió dels noranta i una obra de teatre: tot hi té cabuda, també el dubte constant entre què és realitat i què ficció. El que és del tot segur és que no hi ha millor manera de passar l’hora del vermut d’un dissabte de maig a la Roca Umbert amb la Neus Masdeu i els seus seitons. Veniu, i veniu amb un punt de gana. 

*Seitons Masdeu Hola i Adeu* es va estrenar dins del Festival Katharsis, al Teatre Lliure, i també s’ha programat dins del Festival Poesia i + i a la Fundació Joan Brossa.

**Edat recomanada: A partir de 7 anys**

Seitons Masdeu Hola i Adeu

Neus Masdeu

**Nora Baylach** és ballarina, creadora, docent de dansa contemporània i fotògrafa en arts escèniques, formada fora dels marges acadèmics institucionals. Comença la seva trajectòria professional sent intèrpret de la Producció Nacional de Dansa de Catalunya, coreografiada per Thomas Noone i Roser López Espinosa. Ha treballat en diferents companyies i artistes independents com Roser López Espinosa / Lowland, Wonderground Company (Roser Tutusaus & Tom Weksler), Laia Santanach, Animal Religion, Cia Elelei, Ana Borrosa, Mètrica Bàrbara, entre d'altres.

Un espai obert i públic. Dos cossos segellats i una branca. Dos cossos que sostenen una branca. Dos cossos que carreguen una branca i se sostenen entre elles. Un suport. Una branca com a punt de contacte. Un carrer transitat. La intimitat en un espai obert i públic. Un espai on sostenir i un espai on ser sostingut. Dos cossos que busquen un refugi. Dos cossos que són refugi. La força de la fragilitat. La subtilesa de l’equilibri. El murmuri i el cant. Un crit. La tensió de sostenir-se l’una a l’altra. El pes. La pèrdua. La força d’acompanyar-se. 

*5:55* és un espectacle de dansa contemporània i música en directe amb tres intèrprets en escena; dues ballarines (**Nora Baylach** i **Helena Gispert**) i una músic (**Non Jambi**), totes tres de Granollers. Amb la branca com a element central, l’espectacle explora i exposa l’acompanyament com a símbol d’una relació que pot ser fràgil i alhora poderosa.

**Edat recomanada: Tots els públics**

5:55

Nora Baylach

Ouineta és la *popstar* definitiva. El seu projecte es concep com una experiència total, inspirada en la cultura urbana i les icones pop de finals dels 2000, que desfà els límits del seu propi imaginari a través d’una mirada irònica. Trencant les normes del pop convencional, Ouineta és la fusió perfecta entre música, dansa i espectacle, que amb una picada d’ull ens diu la veritat sense embuts.

El seu EP debut, Ouineta23, fa un viatge a la seva adolescència on el desig femení, fer-se gran, l’amor i la identitat online són els protagonistes. És com un final de curs, ple de nostàlgia i frescor, on realitat i fantasia es troben cara a cara. Amb més de 100.000 reproduccions combinades a plataformes digitals, Ouineta23 no només captura l’essència d’una generació, sinó que estableix les bases d’una sòlida proposta artística.

El seu darrer single, "Bikini Kill", evoluciona cap a un so més nocturn, revelant la seva capacitat per dominar qualsevol escenari musical. La cançó va servir com a avantsala al seu multitudinari concert a La Mercè de Barcelona després de viralitzar-se a xarxes setmanes abans del seu llançament oficial.

El projecte de Ouineta (Marta Ros) s’inspira en les icones pop de finals dels 2000 i desafia els límits del seu propi imaginari a través d’una mirada distesament irònica. Trencant les normes del pop convencional, Ouineta és la fusió perfecta entre música, dansa i espectacle, que amb una picada d’ull ens diu la veritat sense embuts. El seu EP debut, *Ouineta23*, fa un viatge a l’adolescència amb el protagonisme del desig femení, l’amor i la identitat online. El seu univers és com un final de curs, ple de nostàlgia i frescor, on realitat i fantasia es troben cara a cara. 

Després de convertir-se en la banda sonora oficial de La Turra amb "Gorg", va publicar el single "Bikini Kill", que va servir com a avantsala al seu multitudinari concert a les festes de La Mercè de 2024. L’escena musical catalana té una nova diva, i és de la Roca del Vallés.

**Edat recomanada: Tots els públics**

Ouineta

Sabana barreja l'*indie-pop* i l'estil introspectiu en el seu projecte musical. Des de la seva formació, han anat consolidant un so fresc i autèntic, reflectit en l'EP *Martes borealis* i en els seus treballs posteriors, amb els quals han explorat la quotidianitat i l'amor des d'una perspectiva reflexiva.

Amb una trajectòria destacada, han actuat amb artistes com Amaia Romero i Ginestà. El grup ha guanyat el Festival Brot de Barcelona, ha estat finalista als Premis Enderrock 2022, i actualment estan preparant el seu nou treball, després d'haver estrenat el single ‘Els dies poden anar venint’ aquest 2024.

Sabana és un quartet de Granollers que barreja l'*indie-pop* i l'estil introspectiu, i que beu de la música d’artistes d’allà, com Wilco, i d’aquí, com Els Pets. Des de la seva formació, el grup ha consolidat un so fresc i autèntic, reflectit en l'EP *Martes borealis* i en els seus treballs posteriors, amb els quals han explorat la quotidianitat i l'amor. Sabana va guanyar el Festival Brot de Barcelona, van ser finalistes als Premis Enderrock 2022, i actualment estan preparant el seu nou treball, després d'haver estrenat el single Els dies poden anar venint, que serà un plaer escoltar a casa seva, a Granollers, en el marc del Límbic.

**Edat recomanada: Tots els públics**

Sabana

Veus – Cor Infantil Amics de la Unió va néixer el 1996 dins de l’Escola de Música creada dins la Societat Coral Amics de la Unió de Granollers. Dirigit per Josep Vila Jover des de la seva formació, aquest cor de veus blanques destaca per la qualitat, l’eclecticisme i la singularitat de les seves produccions. Actualment és cor resident al Teatre Auditori de Granollers des del 2017. Veus ha participat en nombrosos festivals internacionals i ha estat premiat en nombrosos certàmens i concursos. Veus actua regularment als principals escenaris del país, com el Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música Catalana i l’Auditori de Barcelona. A nivell internacional, ha actuat a la Philharmonie de París i a la Philharmonie de Luxemburg, entre altres i ha compartit escenari amb directors de prestigi com Kazushi Ono, Jordi Savall i Gustavo Dudamel.

Veus

Els Xics de Granollers és una colla castellera nascuda l’any 1991, fruit d’una juguesca en el marc de la Festa Major de Blancs i Blaus de Granollers: veure qui era capaç d’alçar un castell. Després d’aquella experiència es va decidir continuar amb el projecte i arrelar els castells a la ciutat de Granollers i al Vallès Oriental, on no hi havia tradició castellera. Avui, més de 30 anys després de la seva fundació, els Xics són un referent en el teixit associatiu de Granollers i en el món casteller.

Xics de Granollers

Yunez Chaib, humorista mallorquí nascut a Melilla, ha gravat diversos monòlegs a Comedy Central i ha col·laborat a La Resistència, de Movistar+. Actualment, compagina les actuacions en directe amb col·laboracions a La Revuelta (RTVE).

Yunez Chaib

**21.000 persones han passat pel festival Límbic celebrat aquest cap de setmana a Santa Coloma de Gramenet**. El festival, organitzat per Òmnium Cultural, ha tornat a complir les expectatives que s’havien plantejat els seus impulsors: **“L’èxit d’aquesta tercera edició demostra de nou que el talent i la cultura en català estan més vius que mai”**, ha assegurat el president de l’entitat, **Xavier Antich**. 

En aquest sentit, Antich afirma que es constata que **el Límbic és una cita “única i inigualable”**, ja que es tracta d’un **festival de creació contemporània, en català, multidisciplinar, gratuït i itinerant**, que després d’una primera edició a Terrassa i una segona, a Sitges, aquest 2024 ha aterrat a la ciutat de Santa Coloma. 

Una trentena de propostes d’humor, dansa, teatre, circ i música han omplert els carrers de Santa Coloma. El punt final al festival l’han posat aquest dissabte els concerts multitudinaris a Can Zam, de Maria Hein, Julieta, 31 FAM i Dj Trapella. 

La segona jornada del Límbic ha comptat també amb reconegudes propostes culturals com la vedetcatalanista, Jèssica Pulla; Mariona Esplugues; Womenz wiz attitude; Cia. Atzucac; *Llumeneres*, d’Oriol Sauleda; Pau Coya & Rebeca del Fresno; i la Cia. Llum de Fideu. També amb l’aposta pels nous formats, amb els pòdcasts *La Guàrdia i Com dir-t’ho.*

Escenari del Límbic amb èxit d'assistència

21.000 persones passen pel Festival Límbic

La primera edició del festival Límbic, la cita itinerant de cultura contemporània en català organitzada per Òmnium Cultural, ha tancat amb una participació d’unes 22.000 persones. Tant divendres al centre de Terrassa, com dissabte al parc de Vallparadís, la ciutadania ha sortit al carrer i ha omplert els espais del Límbic, atreta per la cinquantena de demostracions de cultura contemporània celebrades a peu de carrer, gratuïtes i per a tots els públics.

Després d’una primera jornada multitudinària al centre de la ciutat amb una vintena d’activitats com el monòleg d’Oye Polo o els concerts de Ferran Palau i Maria Jaume, el dissabte el festival es va traslladar al Parc de Vallparadís, on des de primera hora i fins ben passada la mitjanit hi havia programades una trentena d’activitats en diversos espais. Entre d’altres, han tingut lloc els recitals de poesia dels guanyadors del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes del 2020 i el 2022, Enric Casasses i Antònia Vicens, aquesta última acompanyada de joves poetes locals. Altres activitats de la segona jornada del festival han estat el projecte poètic-musical de Vladivostok, la dupla formada per Maria Callís i Irene Fontdevila, les actuacions dels Minyons de Terrassa, i l’espectacle “La Moreneta”, en què Silvia Albert i Luiz Felipe qüestionen els discursos sobre migració a l’Estat espanyol. També han actuat companyia de teatre Liant la Troca i les de circ Eia i Tub d’Assaig 7’70, i han tingut lloc les actuacions musicals d’Adelaida i la pianista Lucía Fumero. Ja a la nit, han tancat la programació del Límbic 2022, en presència de milers de persones i reivindicant la llengua catalana, els concerts de Galgo Lento, Ginestà i 31FAM, grups destacats del panorama musical en català actual, especialment entre el públic juvenil.

El Límbic ha donat mostres del talent creatiu del país i que la cultura en català està ben viva, sobretot entre el jovent

22.000 persones assisteixen a la primera edició del festival

El Límbic és un festival itinerant i cada any, cada edició, s’esforça per arrelar de diverses formes al territori que l’acull. Una d’elles és apropant les companyies i artistes participants als joves del municipi. És una manera d’ampliar la programació més enllà de l’actuació puntual i efímera i acostar-la encara més a la reflexió i el pensament, proporcionar un espai més pausat que afavoreixi la participació i així aprofundir, amb certa perspectiva comunitària, a les qüestions que els artistes plantegen en els seus treballs. Tenint en compte, a més, el que el Límbic és un festival adreçat especialment als joves, a dalt i a baix de l’escenari, tot el que sigui convocar i interpel·lar els de Sitges és un valor prioritari.

A partir d’aquestes consideracions, quatre artistes o companyies impartiran un taller amb centres educatius de la vila del Garraf. Es tracta de **Mambo Project**, en relació al seu muntatge *[Iaia](https://limbicfestival.cat/programa/198/MAMBO-PROJECT-Iaia)*, que treballaran amb prop d’una seixantena d’alumnes de 1r d’ESO de l’Escola Pia de Sitges; **Emília Gargot**, que aprofundiran en els plantejaments de l’espectacle *[Container](https://limbicfestival.cat/programa/207/EMILIA-GARGOT-Container)* amb un centenar d’estudiants de 3r d’ESO de l’Institut Vinyet; **Eloi Martín**, que farà el mateix a partir del seu punyent monòleg *[Middleground](https://limbicfestival.cat/programa/206/ELOI-MARTIN-Middleground)* amb alumnes de 1r de Batxillerat de l’Escola Pia; i finalment, **Col·lectiu Desasosiego**, que compartiran amb dos grups de 4t d’ESO del mateix centre l’influx lorquià de la peça *[Un segundo bajo la arena](https://limbicfestival.cat/programa/210/COLLECTIU-DESASOSIEGO-Un-segundo-bajo-la-arena)*.

Les sessions amb estudiants de l’Escola Pia se celebraran just abans de l’inici del festival, el mateix dia 5 de maig pel matí. Les que reuniran Emília Gargot amb alumnes de l’Institut Vinyet es realitzaran amb una mica més d'antelació, el dia 3 de maig. Tot plegat, un escalfament per a aquesta edició del Límbic que, a més, pretén deixar pòsit.

*Foto de Dani Codina*

Alumnes de secundària fent un taller amb artístes del Límbic de Sitges.

Límbic

divendres 16

dissabte 17

Artistes

Límbic

Festival itinerant de creació contemporània

Tots els espectacles del Límbic són gratuïts i amb entrada lliure

Actualitat

21.000 persones passen pel Festival Límbic

22.000 persones assisteixen a la primera edició del festival

Centres de secundària de Sitges seran els primers en viure el Límbic