“Ara puc dir: soc a la font i bec”, escrivia Joan Vinyoli. “Beure fins a morir-me de set de voler més.” I, amb la consciència que no es mor veritablement del tot mentre queda la poesia, el vers que es diu, que es recita i comparteix, la placeta de la Font Trobada s’omple amb diverses veus de la poesia contemporània, quatre noms que es troben per compartir la set de versos i escriptura, amb intervencions de trenta minuts .

Raquel Santanera i el seu imaginari únic, maquínic; Oriol Estripaboires amb el vers explora el joc; la força incalculable de Maria Sevilla; i l’expertesa de Josep Pedrals, amb aquell dir tan seu que converteix tota paraula en poema.

És així com la placeta, en el marc d’aquest festival que tot ho engloba, s’omplirà de poesia i podrem dir, ara sí, que som a la font i bevem. Potser llavors, fins i tot, se’ns apareixerà en Vinyoli en un vers o dos.

Participants: Josep Pedrals, Maria Sevilla, Oriol Gómez «Estripaboires» i Raquel Santanera.