Inspirada en la història de Santa Inés, Inès-Sybille entra al Límbic per la porta gran, presentant una peça de work in progress o exercici catàrtic travessat per més preguntes que respostes. Mitjançant la reescriptura del mite de la màrtir, l'artista reflexiona sobre el seu propi desig i sexualitat, explorant, en aquest camí performàtic, les fronteres entre la bellesa i allò monstruós, els límits entre què és desitjable i què deixa de ser-ho. Santa de substrat autònom és un qüestionament profund i dolorós del patiment i sacrifici com a prova legítima d'amor, creença heretada de la cultura judeocristiana.

A través d'algunes escenes de la vida de Santa Inés, aquesta narració proposa, en definitiva, una visió futurista que eleva a interrogacions identitàries que són contemporànies per a nosaltres, i la performer recull el terme futurista i transhumanista de Natasha Vita-More, persona de substrat autònom, per referir la capacitat de crear noves formes idiosincràtiques sense que aquestes estiguin directament associades a un sol cos.

Crèdit de la fotografia: Maria Archer