L’imaginari compartit de Rússia esclata al Límbic amb el projecte poètic-musical Vladivostok, el grup de música format per Maria Callís i Irene Fontdevila que duu els versos de Callís al terreny melòdic sense que aquest en desfiguri la consistència poètica. En aquest primer disc que presenten, Flors que hi foren (el qual homenatja, des del títol, el poema “Clara nit”, de Josep Carner), el piano de Fontdevila s’adapta als poemes per resseguir-ne les arestes, enriquir-los, ambientant-los i fer, de Vladivostok, punk net i poesia bruta.

Des de la incomoditat del cos, l’escriptura de Maria Callís salta, rebota per les tecles del piano, i busca una força continguda que esgarrapi, que inquieti el públic alhora que el fascini en un embadaliment tensat, de faccions interrogatives. I és que, partint de la preocupació per l’excés, per dir cada paraula on i quan toca, Callís i Fontdevila llancen veritats com fletxes a través de les cançons que, a Límbic, arriben acompanyades de la guitarra elèctrica i la bateria del grup de psicodèlia feréstega Remei de Ca la Fresca.

Crèdit de la fotografia: Pep Herrero

Participants: Maria Callís, Irene Fontdevila i Remei de Ca la Fresca (Xantal Rodríguez: guitarra elèctrica, Artur Piera: bateria)