Menjar és un plaer, i l’ocasió per compartir amb gust un dinar. També ho és la prèvia, el fet mateix de cuinar, el ritual de l’espera que imposa el temps de la cocció. És per això que el Límbic acull dins de la seva programació una paella performàtica, una acció que serà un concert i serà un dinar, però també un espai per parlar de la tradició de la mà de dos projectes que coincideixen al festival per primera vegada: Compartir Dona Gustet, amb Marc Sempere-Moya, i Càntut, amb Paula Grande i Anna Ferrer, que juntes han enregistrat Vega (2020, Bankrobber). Ambdós són referents ineludibles quan es parla de celebració i actualització de la cultura de transmissió oral i d’arxiu.

Què és, això de la tradició? Com es crea? Quina és la nostra? Per què un arròs ens permetrà aprofundir-hi? Si la tradició respon a alguna cosa és al fet que és un terreny tan ric que, com més explora, més preguntes genera. Per tant, si hi ha una possibilitat (encara que pugui ser remota) que una paella ens ajudi a crear una tradició fugaç i instantània capaç d'incloure'ns a totes, benvinguda sigui. Si no, com a mínim dinarem de gust.

Crèdit de la fotografia: Roc Herms

Participants: Paula Grande, Anna Ferrer, Marc Sempere-Moya (Compartir Dona Gustet)