La peça d’arts escèniques Rojos, de Cia. Miquel Barcelona, arriba al Límbic per mostrar que una postguerra és un fet universal i comú en la memòria de tots els pobles, territoris i bàndols. Partint d’un projecte de recerca paral·lel, consistent en quinze immersions en el territori per cercar memòries sobre la postguerra de la guerra civil espanyola, l’espectacle pretén generar sinergies entre testimonis particulars, mostres de treball en procés del material coreogràfic, i informació teòrica i artística sobre l’època.

El resultat escènic pren el llenguatge de la dansa contemporània com a eix discursiu, alhora que busca submergir-se en la memòria de l’espai singular on es representa i mostrar que, essencialment, el llenguatge de la dansa permet oferir discursos no narratius i evocar imaginaris col·lectius. Després del camí recorregut a través de la recerca, que segueix viva, el projecte presenta una bona oportunitat per escoltar, aprendre, reparar i visibilitzar la investigació feta en un espai no convencional de Terrassa que reivindica, també, que el contacte amb el territori forma part de la naturalesa del projecte. Cada lloc, cada representació, és –com no pot ser d’una altra manera– única i diferent.

Crèdit de la fotografia: Mònica Quintana

Participants: Miquel Barcelona, Helena Gispert, Martí Güell i Bea Vergés