En una societat d’alt risc, sembla que les persones ja no ens tenim confiança. Però en el si d’una festa impera el sentiment de pertinença a un col·lectiu efímer. Tothom espera passar-ho bé. A partir del seu llibre homònim, Oriol Sauleda fa de mestre de cerimònies d’aquesta festa de la paraula, la música i la dansa esdevinguda espectacle, on es convoca el públic a deixar-se anar en un trànsit reparador a ritme de techno, salsa, psytrance, bossanova o swing. Una patxanga? Un guateque? Potser només un pretext per no oblidar que aquí hem vingut a viure. Arriba al Límbic després d’haver passat per teatres com la Sala Beckett i festivals com Fira Tàrrega, on tothom deia: si hi ha una obra que no et pots perdre, aquesta és Llumeneres.