Eloi Martín ha escrit un monòleg bell i dur que tracta de les normes que empresonen, les contradiccions i el tall de doble fil que són les etiquetes: aquelles categories que generen tranquil·litat però que, alhora, limiten. Un tractat sobre la perfecció. O sobre la perfecció impossible. Sobre la imperfecció, segurament. Sobre els rols que muten i el desig que es transforma. Un observatori on es fa evident el preu a pagar per seguir corrent, encara avui, rere la clau de l’èxit. Una reflexió sobre la frontera entre allò trans i allò cis, que l’artista bateja com “una petita ficció”.