Qui diu que no es poden fer obres d'art que tractin de la felicitat? Molar, el solo de dansa de Quim Bigas, és una personificació d'aquest sentiment d'eufòria que ens pot costar tant de trobar: un repàs per les imatges estereotipades del benestar i l'alegria que mostra la felicitat com un sentiment construït, regulat i interpretat. Una proposta energètica i trepidant que contagia el públic, de cos a cos, i genera un ritual col·lectiu imparable. El coreògraf i professor a Copenhague col·lecciona escenes que tots compartim, però que ens costen d'assenyalar: Molar és una festa sobre les declinacions del ser feliç.