Raquel Santanera és coordinadora del cicle de poesia a la comarca d’Osona Els Vespres Malgastats i una de les tres programadores de l’Horiginal Poesia, mític obrador de recitacions i noves actituds literàries a Barcelona. L’any 2015 va guanyar el Martí Dot amb Teologia poètica d’un sol ús, el seu primer poemari amb què va inaugurar el Babaisme, un esforç per forjar una nova mitologia del jo poètic que continua essent present en els dos poemaris que han seguit: De robots i màquines o un nou tractat d’alquímia (2017) i Reina de rates: crònica d’una època, (2020), tots dos premiats. També ha escrit “[[>) 4{8.732È-PROTOCOL INTERPLANETARI”, inclòs dins el llibre Sobre noves narracions marcianes: Els coets venien com llagostes (2021).

Oriol Estripaboires va néixer a Terrassa el 1981. De perfil multidisciplinar, ha cultivat la poesia, la pintura, la il·lustració, el gravat, els videojocs i l’escape room, també. Ha publicat diversos llibres de poesia i s’ha dedicat a la dinamització cultural, amb projectes de recital a Deus Ex Machina i Grisalla. 

Maria Sevilla és investigadora i docent precària de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Barcelona. Ha publicat els poemaris Dents de polpa (AdiA, 2015), Kalàixnikov (Món de Llibres, 2017) i Plastilina (Fonoll), tots ells premiats. El 2020 va rebre també el 4t Premi Carles Hac Mor amb la plaquette if true: false; else: true (Fonoll). Actualment és autora d’algunes peces de poesia sonora i des de gener de 2019 és una de les tres programadores de l’Horiginal Poesia.

Josep Pedrals és poeta i rapsode català. Escriu per necessitat, per voluntat i per encàrrec. Durant uns anys va exercir de llibreter, mentre començava a escampar la poesia des de diversos fronts. Des de 1997 es dedica a dur la poesia als escenaris, treballant sobretot la sonoritat i la presència física del vers. Ha treballat en la divulgació de la poesia i fa conferències i cursos sobre temes de poètica, prosòdia i oralitat en escoles, instituts i universitats d’arreu del món.